Un silenci lúgubre es va imposar entre els convidats a la festa d’aniversari del patriarca Feliu Pocapena. De sobte, una dona de cent sis anys que acabava de deixar sense cap un xantatgista amb un tret d’una escopetota de la Guerra Civil els havia com a mig desanimat. La mateixa presència de la víctima, el líder del GURPS Enric Prat de la Riba, estès inerme al costat d’una hamaca que havia quedat francament ensangonada, suggeria una certa idea de gravetat. Els músics de la banda dubtaven si atacar els compassos d’El baile de los pajaritos, que era la peça que figurava a continuació dins el repertori previst. Per si de cas, ningú gosava dir res.

-Mare, però què has fet! -es va esgargamellar el patriarca Feliu Pocapena-. Si era un inversionista!

-Aquest tenia d’inversionista el que jo de monja! -va respondre l’àvia Mercè-. Ell et volia fotre els teus diners, i tu em volies fotre els meus per pagar el xantatge que et feia. O et penses que em mamo el dit, nen? Puc tenir el cor daurat, nen, però no sóc idiota!

-Mama, no em tractis de nen davant de tota aquesta gent, que avui faig setanta-cinc anys.

-És horrible! -va xisclar la matriarca Núria Pocapena-. L’aigua de la piscina s’ha tacat de sang! I ara com l’hi expliquem al mosso de la neteja?

-Mare, em sembla que això ara no és el més important -va tercejar la filla gran, Fàtima Pocapena, que després es va adreçar al seu marit, Colau Arguimbau, dempeus dalt del pastís d’aniversari al costat del president Pujol i del guru Aranoseqhedir Ramhadamdalam-: Estimat, et trobes bé?

Colau Arguimbau es va ajustar el tutú i va cridar:

-Sou tots traïdors als Països Catalans lliures i socialistes!

L’hereu Elies Pocapena va replicar, subreptici:

-Home, cunyat, ara que has sortit del paller potser podríem fer algun negoci...

-Prou! -va cridar l’àvia Mercè Pocapena.

El segon tret de l’arma de la iaia va anar directe enmig de les celles del professor de ioga, que va caure de dalt del pastís cridant:

-Que em dic Arteeeeemi! -i després de fer un plof tristíssim dins la piscina, va callar per sempre.

-Aaaaarrrrggg!

El crit animal havia sortit de la gola de Josep Carner, el qual, com a venjança per la mort dels seus companys del GURPS, va liquidar en menys d’un minut tots els membres de la banda municipal a cops de bat de beisbol. Fins i tot va esquerdar una ocarina força valuosa, pel que es tenia entès al poble.

-I ara què? -cridava Carner amb el seu bat ensangonat, davant de l’horror general-. Què penseu fer, traïdors a la pàtria?

Un tret de l’àvia Mercè Pocapena, que acabava de recarregar l’arma, va ser la resposta que va rebre.