VISCAELSISTEMA

17-A, dret a pensar malament

L’estat espanyol no pot seguir mantenint com a secret d’estat la informació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, en especial la que fa referència a la tèrbola relació del CNI amb el seu confident reconegut, l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty. Naturalment, aquest “no pot” és un dir: com a poder sí que pot, i així, amb opacitat, és com han actuat els serveis d’intel·ligència i el govern espanyol durant aquests dos anys. També una bona part de la premsa, fins i tot algun mitjà que s’ha atrevit a denunciar la falta de transparència en aquesta història i que ha acabat desmentint que es pogués entendre allò que clarament s’entenia de les informacions que ells mateixos havien publicat.

Poca estona després dels atemptats, quan les víctimes acabaven de morir o de sortir-ne físicament o psicològicament nafrades, una altra premsa publicava amb una celeritat insòlita informacions que vinculaven la massacre amb una suposada negligència o ineptitud dels Mossos, i també amb la suposada impossibilitat de celebrar el referèndum previst per a un mes i mig després, l’1 d’octubre. Molts ho recordem, això, com recordem el llum de gas que es va fer entorn del govern d’Espanya, aleshores presidit per Mariano Rajoy, i la seva estranya actuació en aquest assumpte. Posar llum sobre tot això hauria de ser una prioritat per al govern d’Espanya, en funcions o no, si no vol que la credibilitat democràtica de la mateixa Espanya -ja prou malmesa, sobretot des de l’octubre del 2017- es deteriori encara més. Per exemple, amb la celebració, a partir del dia 20 de gener, del judici contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero -un cas instruït per una magistrada tan peculiar com Carmen Lamela-, sota l’acusació absurda (però molt greu) de delicte de rebel·lió.