18/08/2019

Una festassa de la llengua

2 min

Un llibre imprescindible aparegut recentment és el Corpus de fraseologia de les Illes Balears, que recull, degudament classificades, més de 14.500 unitats fraseològiques (allò que en solem dir frases fetes) produïdes al llarg del temps pels diferents parlars de la llengua catalana a les Illes Balears. L’ha publicat el segell Món de Llibres i n’és autora la doctora Bàrbara Sagrera Antich, filòloga i directora de la Institució Antoni Maria Alcover, que amb aquesta obra va obtenir el premi Ciutat de Manacor d’Assaig.

El llibre és una delícia perquè està organitzat alfabèticament, com un diccionari, i el lector pot obrir-lo per qualsevol pàgina i passar un guster, o xalar de valent, amb les troballes que segur que hi farà. Les entrades del volum, que és extens i contundent, no només estan classificades, sinó també descrites i contextualitzades, per tal que en puguem entendre bé el significat, que sovint és metafòric. Parlem d’un patrimoni lingüístic acumulat durant segles, nascut d’uns contextos i d’unes concepcions de la vida que no són les actuals. Però això no impedeix que moltes d’aquestes unitats fraseològiques siguin vigents encara avui, a causa precisament de la seva càrrega metafòrica. Per posar un exemple que li he sentit a la mateixa Bàrbara Sagrera, per què seguim parlant de “passar l’arada davant els bous”, si molts parlants d’avui (no tots, alerta) no saben què és una arada, i potser no han vist un bou si no és en alguna pantalla? Doncs perquè el valor i la potència metafòrica de la frase s’han mantingut intactes, i, si bé el seu significat literal ens pot resultar llunyà, l’altre significat, que és el que hem consensuat els parlants d’una llengua a través de les generacions, continua sent vàlid: en aquest cas, el de precipitar-se o alterar l’ordre de les coses.

Com diu l’escriptor i també filòleg Miquel Sbert, les frases fetes són les espècies de l’idioma, allò que li dona gust. Una part del nostre cabal lingüístic que ens cal conèixer ara més que mai, quan s’estén -a través dels mitjans, però també de moltes altres fonts- un català de cada dia més insípid, asèptic, anèmic, anòmal, amorf, desnerit i, en definitiva, lleig i empobrit. L’autora ha construït aquest Corpus de fraseologia de les Illes Balears no a partir del treball de camp, sinó del buidatge de les unitats fraseològiques documentades en diverses obres que sí que es van fer en el seu moment amb treball de camp: en concret, el Cançoner popular de Mallorca del pare Rafel Ginard, les rondalles mallorquines de mossèn Alcover i les de l’arxiduc Lluís Salvador, les rondalles d’Eivissa i Formentera de Joan Castelló Guasch, les rondalles menorquines d’Andreu Ferrer Ginard i les de Francesc Camps i Mercadal, així com el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll. El resultat és imprescindible, com dèiem, no només per als lectors illencs, sinó també per a tots els parlants i usuaris de la llengua catalana. I, en particular, per als que l’ensenyen i per als que la volen aprendre.

stats