18/11/2012

El final del procés

2 min

El que va dir ahir Durao Barroso sobre el futur d'una Catalunya independent dins de la UE no és ni un sí ni un no, sinó una mera constatació de com estan les coses. Que aquesta Catalunya independent es trobaria inicialment fora de la Unió no sembla cap disbarat, ja que la legalitat europea assenyala seriosament aquesta hipòtesi. Ara bé, la mateixa legalitat no exclou la possibilitat que Catalunya pogués demanar i formalitzar el seu ingrés a la UE en un temps relativament breu. Com que no hi ha precedents de casos semblants, tampoc no hi ha una resposta clara sobre el que des de Brussel·les es veu com una eventualitat que ja seria avaluada arribat el cas. Per això els comissaris europeus contesten amb evasives, amb dubtes o amb canvis de parer d'un dia per l'altre sobre el que ara com ara és, per a ells, una hipòtesi de treball.

El problema és que, tant des d'Espanya com des de Catalunya, es posa l'arada davant dels bous i es pretén obtenir una contestació en ferm sobre el que en tot cas seria la darrera estació del procés sobiranista. ¿Ingrés o no ingrés a la UE? Chi lo sà . Fa l'efecte que, de moment, la resposta és: facin vostès tot el que hagin de fer (eleccions, constitució del Parlament, negociacions, referèndum) i després si de cas ja en parlarem, possibles vetos inclosos. Segurament la resposta no pot ser cap altra, perquè el que aquí excita els ànims de tothom, allà no passa de ser un futurible. A Escòcia i al Regne Unit, on el debat sobre la independència es desenvolupa de forma afortunadament més civilitzada, aquest debat amb prou feines encara ha estat plantejat. Ni a favor ni en contra. Perquè això, repetim-ho, ve al final del procés.

stats