SORTIDA D'EMERGÈNCIA
Opinió 01/05/2020

Una gestió raonablement bona

Sebastià Alzamora
3 min

EscriptorLa gestió de la crisi del coronavirus que ha fet fins avui el Govern balear (un govern de coalició d'esquerres, és important remarcar-ho) és raonablement bona. Es basa en criteris clars, que s'apliquen amb lògica i que s'expliquen bé a la ciutadania. No hi ha hagut sensació de pànic ni de desordre, com sí que ha succeït amb el govern d'Espanya: a mesura que hem anat aprofundint en la crisi aquesta diferència s'ha fet més visible, i també ha fet més gran la distància entre el PSOE balear i el del carrer de Ferraz i la Moncloa. Qui escolti Francina Armengol, Patrícia Gómez o Catalina Cladera, i a continuació pari l'oïda a José Luis Ábalos, Salvador Illa o Nadia Calviño, pot arribar fàcilment a la conclusió que pertanyen a formacions polítiques diferents. Sigui com vulgui, i amb totes les limitacions que té una autonomia de règim comú com la de Balears, si per una vegada s'ha donat una bona resposta a una situació exigent (molt exigent), no ens hauria de caure cap anell per admetre-ho. De fet, existeixen fins i tot veus properes al PP o El Pi (més als mitjans que als partits, més a la Part Forana que a Palma) que així ho reconeixen.

Si agafam Portugal com a referència, on la resposta de les administracions a la crisi del coronavirus ha estat més que bona, podrem prendre llum i exemple en diversos aspectes. Un d'ells és la capacitat dels poders públics i dels partits polítics de col·laborar entre ells quan la situació ho exigeix. Allà també hi ha un govern de coalició d'esquerres, però l'oposició conservadora no intenta aprofitar el daltabaix causat pel covid-19 per fer-lo caure, sinó que intenta ajudar-lo a empènyer i sortir de l'atzucac. No ens estendrem ara sobre el paper absolutament indecent que, a escala estatal, han fet el PP i Vox, Casado i Abascal, i els mitjans de comunicació que els són afins, en tota aquesta història. I el que continuaran fent, sens dubte. A Balears, el balanç de l'actuació de l'oposició no és tan alarmant, però tanmateix és dolent. Vox i el seu semilíder Jordi Campos fan el ridícul, per no variar, rebutjant trobar-se amb el Govern en reunions que segons ells són “secretes” i exigint discutir-ho tot al Parlament, només perquè allà poden fer una mica d'espectacle barat. El Pi vol i dol, com sempre, i, a més, es troba desestabilitzat per la seva pròpia crisi interna, intentant trobar un lloc sota el sol. Però el paperot més frustrant és el del PP, amb un Biel Company que intenta combinar la duresa amb la lleialtat insitucional i que acaba fent el paper de missatger dels hotelers, per no variar. Això, quan no li agafa per acusar Armengol de falta d'humanitat i de fer festa amb els morts per l'epidèmia, en una intervencó parlamentària especialment lamentable.

A mesura que l'emergència sanitària remet, la crisi econòmica que hi va afegida esdevé més desafiant. Aquest dimarts Armengol compareixerà al Parlament a petició del PP, després d'haver-se reunit durant aquesta setmana amb tots els partits i amb els agents de la mesa de diàleg social (CCOO, UGT, CAEB i PIMEM). Veurem si en sortirà algun tipus d'acord per encarar una situació en què Balears té unes expectatives especialment dolentes, a causa de la seva dependència de la indústria turística. Tant de bo l'aconsegueixin, l'acord, però estaria bé tenir presents dues coses: una, perquè hi hagi turisme no n'hi ha prou d'obrir els hotels, també és necessari que els turistes puguin i vulguin venir: no fa l'efecte que la realitat vagi per aquí. I dues: en moments tan durs com aquests, els governs poden caure, certament. Però els polítics que són a l'oposició i no sumen mai, sinó que només resten, no tan sols cauen sinó que són arrossegats i desapareixen. Perquè ningú no els necessita.

stats