Quan governa l'extrema dreta
El que ha passat a les Balears aquesta setmana és un bon exemple del que pot arribar a succeir quan l'extrema dreta accedeix al govern. Tal com estava cantat, el govern de hooligans encapçalat per José Ramón Bauzá no va tardar ni vint-i-quatre hores a confeccionar-li un vestit a mida a Antoni Pastor, el batlle díscol de Manacor que va votar contra l'arraconament del català a l'administració pública de les Balears: suspensió de càrrecs, suspensió de militància i expulsió del grup parlamentari. Com diu l'anunci: toma, toma y toma .
El càstig contra Pastor es pot interpretar com el mer desenllaç d'una vendetta interna. Però hi ha, en la manera fulminant i rabiosa en què s'ha produït, elements que són característics de la manera que té l'extrema dreta d'exercir el poder: un sectarisme sense mesura i un furiós afany de revenja contra tots aquells que, des de dins o des de fora, es mostren en desacord amb les seves obsessions. Perquè l'extrema dreta també es distingeix pel fet d'actuar sempre en funció d'unes obsessions molt concretes i, en el cas de l'extrema dreta espanyolista, una d'aquestes obsessions (tal vegada la més persistent i la més paranoica) és la llengua catalana.
Al Regne d'Espanya, l'extrema dreta ho té relativament fàcil per accedir al poder, i això es deu al fet que no es troba segregada en un o diversos partits ad hoc , sinó integrada dins el PP, que és una de les dues grans formacions d'abast estatal i que, en teoria, representa el centredreta. En teoria, perquè, duent a la perversió un dels principis fonamentals de qualsevol partit amb aspiracions hegemòniques, ha donat cabuda en els darrers trenta anys a tota mena de sensibilitats , incloent-hi els deliris antidemocràtics i anticonvivencials d'aquesta extrema dreta irreductible. Dit d'una altra manera: el PP, a canvi de sumar vots, s'ha carregat de fatxes. Se suposa que el mateix PP s'encarrega de construir corrals interns per evitar que aquesta mena de bestiar es descontroli, però resulta que, massa sovint, aconsegueixen saltar la paret del corral. És el que ha passat amb el PP de les Balears, que sempre s'havia definit per un perfil profundament provincià i depredador (de diners), però tanmateix aliè als postulats ultradretans. El problema és que aquesta mateixa rapacitat (de diners) va dur a l'enfonsament de la cúpula anterior (per excés de corrupció: d'això Pastor també en deu saber alguna cosa) i, per tant, a l'emergència en el seu lloc d'una nova cúpula que, ves per on, ha resultat estar formada per aquesta colla de neofatxes.
Per tot això, em va semblar entendridor sentir-li dir a Alícia Sánchez-Camacho (ahir, a Catalunya Ràdio) que el model lingüístic de Bauzá és el que ella defensa, ja que el català no ha de ser cap impediment "perquè els millors metges i infermeres vinguin a exercir aquí". Ja ho pot ben dir: fins ara, ni a les Balears ni a Catalunya, cap metge ni cap infermera gosava exercir en castellà, per por que no els posessin un capirot amb orelles d'ase. Ara ja estem salvats.
