Publicitat
Publicitat

Una història de diners

Sembla un conte nadalenc però es tracta (com diuen a les pel·lícules) d'un fet real. Un fet real digne de ser subratllat per anar acabant l'any: fa un parell de dies, a Palma, un escombriaire municipal va trobar pel carrer un sobre que contenia 5.970 euros, i el que va fer va ser dur-lo immediatament a la policia perquè s'encarreguessin de retornar-lo al seu propietari, cosa que els agents de l'ordre van fer amb tota diligència. Ni més ni menys.

El protagonista de la història, de qui lògicament no ha transcendit el nom, és un empleat d'Emaya, l'empresa de l'Ajuntament de Palma que s'encarrega de la neteja de la vies públiques de la ciutat. Segons informa el Diari de Balears , es veu que l'home estava ruixant amb una mànega la zona que li pertocava, quan va observar un grapat de bitllets que sortien volant a causa de la pressió de l'aigua. De seguida els va arreplegar, i a continuació va trobar també el sobre que contenia la resta dels diners, tirat en alguna vorera. Un paper que també hi havia dins el sobre, amb un resum escrit a mà dels pagaments que l'amo dels diners tenia previst de fer amb aquella quantitat, va ser la pista que va ajudar la policia a localitzar ràpidament el propietari i retornar-li intactes els seus calés.

Els diners, com va dir algú, són misteriosos. Quan tenim un bitllet a les mans, ens és impossible saber quins camins ha seguit per arribar a nosaltres, o en quines transaccions ha participat. Hi ha bitllets encara cruixents i ben planxats, que ens donen la impressió d'haver-se com aquell qui diu acabat d'imprimir perquè siguem nosaltres qui ens encarreguem de posar-los en circulació. D'altres, en canvi, ens vénen arrugats i llardosos, i ens permeten imaginar si, abans d'anar a parar a les nostres carteres, no hauran passat per les mans de comissionistes, usurers, especuladors o jugadors de qui sap quines timbes. Molts bitllets de 20 i 50 euros, assegura la llegenda urbana, transporten rastres de cocaïna que pot haver estat consumida als lavabos d'alguna discoteca o damunt les taules de certs despatxos, oficials o privats. I encara n'hi ha que ens arriben deteriorats per les marques que hi han deixat propietaris anteriors no gaire curosos: paraules anotades amb bolígraf, guixades, dibuixets o, fins i tot, algun petit esquetx. Vés a saber en què pensava el fulano que va deixar escrit " tato " en tinta vermella en un cantó d'un bitllet de 5.

Els diners són misteriosos perquè contenen encriptades històries de redempció i de misèria, d'alegria i de fàstic, de crims i de curacions, que mai aconseguirem desxifrar mentre els rebem o els gastem. Però la fascinació de tots aquests misteris no va impedir a l'empleat d'Emaya convertir-se en notícia per haver-se comportat, en presència dels diners, com una persona decent, en un país saturat d'informacions sobre lladres que no dubten a abusar de les institucions democràtiques per acumular-los al preu que sigui. I per això, aquest home decent sembla un bon auguri per a l'any que comença.

Riure, malgrat tot