SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Un homenatge a l’amant del rei

Tal com estava previst, els reis d'Espanya —els actuals, més la reina emèrita— s'han instal·lat a Marivent i han dut a terme durant aquesta setmana la seva habitual agenda estiuenca, com si aquí no hagués passat res. No tan sols això, sinó que l'han enriquida i envigorida: en lloc de la tradicional recepció a les forces vives i quasi vives de la societat mallorquina, enguany ses majestats han optat per visitar un mort il·lustre i una barriada de pobres, perquè no sigui dit. Va ser així que Felip i Leticia es van materialitzar a Petra, amb el noble propòsit de retre homenatge a fra Juníper Serra, de qui fins ara la casa reial no havia dit ni ase ni bèstia, però que s'ha convertit en una icona de referència per a la dreta nacionalista espanyola. D'aquesta manera, la visita reial va adquirir rivets heroics, i no hi va faltar ni tan sols un funcionari de l'Ajuntament que va arriscar la integritat física despenjant un senyal de circulació a la part posterior del qual algun antisistema perillós hi havia dibuixat un llaç groc. A Son Roca, acompanyats per la ministra d'Educació Isabel Celáa, van poder escoltar la cridòria d'alegria dels ciutadans més desprotegits (per fer servir la retòrica cursi a l'ús), mentre feien equilibris per sortir-hi fotografiats sense entrar-hi en un indesitjable contacte físic. La caritat ben entesa comença per una distància adequada amb els pobres, i per intentar dissimular la repugnància, encara que l'intent no tengui èxit.

Ha acudit també a Marivent el cap de l'executiu o president del govern, un jove anomenat Pedro Sánchez amb qui el rei manté una sintonia exemplar: a Felip VI li remou el ventre el govern de PSOE i Unides Podem, i a Sánchez se li nota que el molesta haver de mentir (per bé que hi estigui avesat) a favor de la Corona. Per això tira pilotes fora quan se li pregunta on és Joan Carles I. Sánchez deriva la resposta a la mateixa casa reial, mentre s'escuda en el vell recurs de tractar els ciutadans com a menors d'edat mental, afirmant que el contingut de les converses entre la casa reial i la presidència del govern és confidencial. Ben al contrari, parlam de dos servidors públics que tenen el deure de retre comptes de cadascun dels seus actes, sobretot si (com és el cas de la fuga del rei emèrit) comporten despesa o perjudici per a les arques de l'Estat. Això també val per a la reina Letícia, que, en ser preguntada per la mateixa qüestió, es permet la grolleria de respondre “no t'he sentit” a qui li ha fet la pregunta, en una actitud inacceptable per part de qui viu dels doblers dels ciutadans. També dels pobres de Son Roca, que òbviament són els seus superiors.

Ens podem aconhortar, amb tot, amb el viatge en el temps de la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, que va retrocedir fins a començaments dels anys noranta per afirmar que la presència dels reis a Marivent és “la millor promoció” per al turisme a Mallorca. Sobretot enguany, li va faltar afegir. I també amb les darreres notícies sobre Joan Carles I, degudes (com no) a la distingida periodista Pilar Eyre: el rei emèrit seria a Abu Dabhi, on s'hauria fet operar d'alguna cosa (una de les seves activitats preferides) i estaria en companyia de “la seva amiga més lleial al llarg dels darrers 40 anys”. Eyre no revela la identitat d'aquesta amiga favorita, però ens emociona pensar que pugui ser mallorquina: si ho és, se li hauria d'organitzar un merescut homenatge oficial, per haver ajudat a mantenir neta tots aquests anys l'escopeta del primer soldat i caçador d'elefants d'Espanya, i haver contribuït així al prestigi de Mallorca i a la promoció del seu turisme. Humilment, també des d'aquí diem: gràcies, majestats (i amigues).