La infanta en-rampa-da (i el seu circ)

PalmaNingú diria que els jutjats de la Via Alemanya de Palma, un dissabte a les vuit del matí, poguessin ser un bon lloc per lligar, però ahir ho semblava. Una gentada, entre periodistes, policies i manifestants, movent-se per amunt i per avall. Tot just arribar, em saluda la mítica Margalida Solivellas, TV3, Palma. Bons presagis.

Una gran pancarta verda senyoreja un dels balcons que guaiten damunt La Rampa (en majúscules) dels jutjats: "SOS Education; Stop Repression ", s'hi pot llegir, perquè es vegi que alguns aborígens mallorquins, fins i tot abans del TIL de José Ramón Bauzá, ja havien après alguna paraula en anglès, un idioma que els dirigents del PP balear desconeixen tant com el català. La protesta en l'idioma de Shakespeare és oportuna, perquè la quantitat de periodistes estrangers que formiguegen al voltant dels jutjats palmesans, a les 8.30 h del matí, és més que considerable: n'hi ha de francesos, de japonesos, de britànics, d'alemanys, d'italians...

Els periodistes estrangers deuen sumar uns setanta o vuitanta damunt un total de més de tres-cents professionals acreditats. A la compareixença de la infanta, com a la Batalla de les Termòpiles, tot va de tres-cents en tres-cents: tres-cents periodistes presents, uns tres-cents policies mobilitzats, i tres centenars, també, de manifestants. Surt, doncs, a policia per manifestant. O a manifestant per periodista. O a periodista per policia. Tant se val. Tres-cents mil, també, són els euros que costa a l'erari públic l'operatiu de seguretat.

La resta de periodistes presents són espanyols, catalans o locals: per haver-hi, hi ha fins i tot Manel Piñero, l'Homo APM de TV3, que no pot passar desapercebut ni que ho vulgui. Més de mitja dotació policial és vinguda també de fora de l'illa. Els manifestants, per contra, semblen tots indígenes, a pesar que les seves reclamacions són heteròclites: a més del verd docent, hi ha banderes espanyoles republicanes, estelades independentistes, crits anticapitalistes i, perquè no hi falti res, les reclamacions del personal de la planta mallorquina de Coca-Cola, resistint-se al seu ERO.

També hi ha un paio disfressat de Rajoy, i un altre que du el cap dins una gàbia. Dues parelles se m'acosten per explicar-me que la policia els ha prohibit, amb males maneres, l'accés al despatx privat d'un dels homes, des de la terrassa del qual -que dóna a La Rampa- pensaven veure l'arribada del cotxe de la infanta. Els han dit que només podia entrar-hi el propietari, a condició que presentés l'escriptura de l'immoble. I que, fins i tot en aquest cas, només podria entrar-hi ell, però ningú més. També han trobat inadmissible que l'amo del despatx s'expressés en català: " Este tío no quiere comunicarse ".

Un circ de múltiples pistes, que des de les nou del matí talla el trànsit de la Via Alemanya i envolta la discretíssima arribada de la imputada més famosa del món, capaç d'atreure el malestar d'una societat sencera. La infanta baixa del cotxe, trepitja La Rampa, i somriu. I mentrestant, de lligar, res de res.