La justícia espanyola (perdó per l'oxímoron) ja ha donat el seu veredicte sobre Jaume Matas i Maria Antònia Munar, dos personatges que durant una colla d'anys ho van ser tot a la política de les Balears i que ara ja fa temps que només són carn dels titulars de tribunals. El dictamen, per a cadascun d'ells, ha resultat ser desigual: Matas, nou mesos de presidi (demanaven per a ell sis anys). Munar, sis anys de presó (n'hi demanaven sis, també, de manera que no se n'estalvia cap ni un). El marcador de delictes també dóna un resultat força més contundent a favor de Maria Antònia Munar. A l'expresident Matas, el Tribunal Suprem l'eximeix dels delictes de frau a l'administració, falsedat en document oficial i mercantil, prevaricació i malversació, i li imputa només el de tràfic d'influències, que li suposa aquests nou mesos de presó que no caldrà que compleixi. A l'expresidenta Munar, en canvi, l'Audiència Provincial de Palma la condemna pels delictes de frau a l'administració, revelació de secrets i prevaricació. Sis anys de garjola, i bona nit si et colgues.

No serà aquí on sortim en defensa de Maria Antònia Munar: com sap tothom amb dos dits de front que segueixi la política illenca des de fa anys, i tenint en compte el currículum del personatge, la sentència es pot qualificar de moderada. Ara bé, la de Matas (que, durant la seva presidència, del 2003 al 2007, va ser soci de govern amb Munar, i autor de frases tan celebrades com "Endavant i fora por" o, més senzillament, " Hágase ") s'ha de considerar irrisòria.

Tant Matas com Munar van ser totpoderosos, en el seu dia, en aquestes Balears de panfonteta que per desgràcia ens ha tocat de viure. La diferència és que Munar va ser la líder d'un partit, UM, que mai no va ser gran cosa (la seva vocació era fer de partit frontissa, que decidia les majories parlamentàries al millor postor, d'acord amb els seus tres diputats de rigor), però que ara ja ni tan sols existeix. Tot i així, Munar va arribar a ser presidenta del Consell de Mallorca, i del Parlament Balear, amb l'aquiescència de partits d'un costat i de l'altre de l'arc parlamentari. Matas, per la seva banda, va ser president del Govern de les Balears, però també va ser ministre del govern d'Espanya, sempre per un partit anomenat PP.

Dues consideracions: a l'Espanya plural, haver ocupat els més alts càrrecs d'una autonomia com les Balears no compta per a res davant de la justícia (afortunadament). Sí que compta, però (malauradament), haver militat en un partit local o en un dels que es consideren nacionals . Que un president autonòmic hagi comès ni que sigui tràfic d'influències ja és molt greu, però es veu que per al Tribunal Suprem no és suficient per enviar aquest president a visitar la presó. Molt bé i bravo. Al que sí que li toca pringar (dos anys i tres mesos) és al periodista Antonio Alemany, un pobre diable que li escrivia discursos a Jaume Matas a preu fet, per després aplaudir-los des de la seva columna d'opinió. Enhorabona, Antonio, i que vagi de gust.