El manifest del(s) sis-cents

S’acosten novament eleccions espanyoles i, per celebrar-ho, es compleix la bonica tradició del manifest d’intel·lectuals espanyols progressistes, i ja em passaran el triple oxímoron. En aquesta ocasió, més de sis-centes personalitats de la cultura i la política han estampat la seva rúbrica en un paper que demana un govern alternatiu al del PP i C’s, format pel PSOE, Units Podem i... C’s, esclar. Amb la seva proposta, vella i ranquejant com un Seat 600, els sis-cents demostren una memòria, un coneixement de la matèria sobre la qual es pronuncien i una capacitat d’anàlisi francament envejables.

Memòria: la quimèrica suma dels tres partits esmentats ja es va plantejar amb ets i uts després de les eleccions del 20-D, amb el resultat que es va constatar la incompatibilitat entre Units Podem i C’s, fins al punt que Pedro Sánchez es va sotmetre a un debat d’investidura amb la certesa de perdre’l, com ara ho fa Rajoy. És la síndrome C’s, consistent a portar els partits de la vella política a situacions ridícules certament noves i insospitades. Coneixement de la matèria: els sis-cents signataris (fars de l’esquerra com Joaquín Sabina, Baltasar Garzón, Jiménez Villarejo o Fernando Trueba) fan encara confiança a C’s, un partit que ha aconseguit vendre’s a Espanya com a frontissa entre el centredreta i el centredreta: ignoren, doncs, que a Catalunya fa deu anys que se sap que, senzillament, C’s és una formació d’extrema dreta pura i dura. Un llop amb pell de xai se’ls cruspiria sense problemes, aquests sis-cents. Capacitat d’anàlisi: es detecta un esforç dels sis-cents, no se sap si inconscient o deliberat, per fer abstracció del fet que és el conflicte amb Catalunya, i no cap altre, el que condiciona tot el panorama polític espanyol. S’incorre així en el mateix error de PP i PSOE: excloure partits catalans com ERC o PDC (que, mal que els pesi, tenen representació al Congrés) de qualsevol conversa o possibilitat d’alternativa. Sis-cents que insisteixen en la pitjor ceguesa, que és la voluntària. Doncs au, enhorabona, i a seguir empenyent el Seat 600.