Un mar de cadàvers

SEBASTIÀ ALZAMORA
SEBASTIÀ ALZAMORA Escriptor

No seria estrany que el port de Palma i les autoritats illenques siguin acusats de turismofòbia per haver permès l’atracament, aquest dissabte passat, de l’ Open Arms. El vaixell de rescat duia a bord la Josepha, una dona camerunesa que és l’única supervivent del naufragi d’una embarcació abandonada al mig del Mediterrani per la Guàrdia Costanera líbia, i els cadàvers d’una dona i un infant, morts en el mateix naufragi. Itàlia i Malta, els ports més pròxims a l’indret on van ser rescatats la Josepha i els dos morts, es van negar a permetre l’atracament de l’ Open Arms i per això el vaixell va haver de navegar quatre dies més per arribar a Mallorca. El vaixell de rescat contrasta tan descaradament amb les embarcacions recreatives de luxe que saturen el port de Palma, que potser als turismofílics dirigents del PP i Cs se’ls acudeix que la seva presència pot espantar els turistes.

El 29 de juny passat, els 28 estats membres de la UE van arribar a un “acord de mínims” sobre migració que en realitat és un document de la feblesa de la Unió davant dels governs d’extrema dreta d’Itàlia i de l’anomenat Grup de Visegrad (Polònia, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca), així com de les pressions que pateix Angela Merkel dels seus socis de govern de la CSU. Es va acordar crear el que eufemísticament varen batejar com a “centres de retenció d’immigrants” (en realitat, presons o camps de concentració mal disfressats) en territori europeu o africà, i en aquest últim supòsit, en indrets indeterminats però que els xenòfobs volen com més endins de l’Àfrica millor. Tot això, sempre d’acord amb la voluntarietat i la discrecionalitat de cada estat membre. Si hi afegim l’encàrrec de les tasques de salvament marítim a la Guàrdia Costanera líbia, que és com posar els llops a guardar les ovelles, tenim una UE que abandona migrants i refugiats al caprici d’una ultradreta salvatge i inflada d’odi, que la mateixa política europea socialdemòcrata de tota la vida ha permès que es covés durant anys sota el seu mantell. Ara el resultat esclata a la cara de tots, i ningú sap què fer per aturar-ho com no sigui repetir l’excusa que no cedir davant dels neofeixistes seria pitjor, perquè els donaria encara més força. En conseqüència, els partits tradicionals (de centredreta, i molts de centreesquerra) assumeixen una part cada vegada més àmplia dels seus postulats. O, dit d’una altra manera, es fan seus els postulats de l’extrema dreta amb l’excusa d’impedir que prosperi l’extrema dreta.

La dona i el nen morts que transportava l’ Open Arms han hagut de rebre sepultura anònima, com tants altres éssers humans que moren desesperats dins el mar, ofegats per l’odi assassí d’uns i la impotència cínica d’uns altres. La Josepha ha sobreviscut després de 48 hores dins l’aigua agafada a una fusta, al costat dels dos cadàvers. El seu testimoni pot ser molt valuós, però ja ho és la seva imatge: tots els ciutadans europeus ens assemblem cada dia més, sense adonar-nos-en, a aquesta dona nàufraga.