Una missa per a Ada Colau
Dono per fet que, a la propera Cavalcada dels Reis Mags a Barcelona, l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, sortirà davant de tothom i, després de fer-se una selfie amb el rei negre, agafarà el micro i cridarà: “Nenes i nens de Barcelona! Sapigueu que els Reis són els pares!”
Em considero, mal que bé, un paio d’esquerres, i als meus quaranta-tres anys en deu fer trenta que no vaig a missa, com no sigui obligat per bodes, batejos i comunions. Però que el programa de festes d’una ciutat o d’un poble inclogui una missa entre els actes oficials no tan sols no em molesta, sinó que em sembla el més normal del món.
Per un motiu, i és que tot el nostre calendari de festes, i de fet tota l’organització del cicle anual (i quan dic “nostre” no parlo només de Barcelona ni de Catalunya, sinó de la civilització occidental sencera) està construïda a partir de referències religioses, que en el nostre cas vénen del cristianisme. No cal ser devot ni simpatitzar amb l’Església per entendre això. No entendre-ho ens hauria de dur per lògica no tan sols a suprimir una missa d’un programa de festes, sinó també a canviar el calendari i a prescindir d’un noranta per cent de la història de la música i de l’art.
Treure una missa del programa de la Mercè no em diu que Ada Colau sigui d’esquerres, sinó que la perd el gust per la foto i el titular fàcils. I que digui que ho fa en nom de l’aconfessionalitat i de la convivència, senzillament em sembla demagògic.
