19/03/2013

Un nou partit a Mallorca

2 min

És bo que el personal sàpiga que existeix un nou partit polític a Mallorca. Es diu Proposta per les Illes (sigla: PxI, i, com els agrada dir-ne als seus fundadors, el PI), i va fer el seu congrés constituent dissabte passat. Aspira a ocupar l'espai, ara com ara vacant, del centredreta moderat i regionalista de les Balears, i els seus cappares són vells coneguts de la política mallorquina: Jaume Font (exsenador i exconseller de Medi Ambient amb el PP de Cañellas i de Matas), Josep Melià (expresident d'UM, el partit mallorquí que es va haver de liquidar a causa dels excessius casos de corrupció que arrossegava) i Antoni Pastor (l'alcalde de Manacor, ex-PP que ara va per lliure, que es va fer famós per la seva oposició frontal a la política lingüicida de l'actual president de les Balears, José Ramón Bauzá).

Molts de vostès diran: doncs no n'hi ha per tirar coets, en vista de qui encapçala el projecte. Dos antics peperos escaldats de Bauzá (Font i Pastor) i un expresident d'UM (Melià) que podria haver estat bo però que no va ser a temps de fer-hi res per esmenar la profunda corcadura que minava el seu partit. Aquests neixen per arreplegar les miques que deixi al seu pas el PP ultradretà de Bauzá i companyia, pensaran molts. I no els faltaran raons per malfiar-se.

Però mirem les coses des d'un punt de vista descarnadament mallorquí. D'ençà que existeix la democràcia i l'Estatut d'Autonomia, els únics motius per a un illenc comme il faut per entrar en política han estat dos: enriquir-se personalment tant com fos possible i afavorir la seva gent més propera de manera més o menys descarada. Que això es fes al costat o al marge de la legalitat havia estat sempre una qüestió secundària (a Catalunya també, no es pensin, però diguéssim que a Mallorca han estat més barroers a l'hora de dur a terme aquests mandats). Naturalment que hi ha hagut honorabilíssimes excepcions, tant a una banda com a l'altra de l'arc parlamentari, però han estat això: meres, pures i simples excepcions. A Mallorca i a les Balears, la política ha estat, en els darrers trenta anys, un ofici d'espavilats.

Els fundadors del PI (més Font i Pastor, no tant, o no genys, Melià) han exercit profusament d'espavilats en els darrers dos decennis, i això no convida immediatament a confiar en els seus bons oficis. Tanmateix, però, presenten credencials que al mateix temps mereixen ser interpretades positivament: reneguen (ni que sigui per interès personal) del PP de Bauzá i de la UM de Maria Antònia Munar, i proposen una nova iniciativa que es declara a favor de les bones pràctiques en el servei públic, i al costat de la llengua, la cultura i la identitat d'aquestes illes (un assumpte, aquest també, extremadament complicat a hores d'ara). Tenen totes les ombres del dubte al damunt seu. Però la situació a les Balears és tan trista i exasperada (no desesperada, de moment) que només pel fet d'existir els del PI ja mereixen un vot de confiança, fins i tot d'aquells que no els votarem a les urnes.

stats