Com pegar a un imam (sense que sagni)
Els suposo a vostès al corrent, com diuen els Manel, de l'existència del senyor Abdeslam Laarusi, imam de Terrassa, que predica la conveniència que els marits colpegin les seves esposes a la cara (amb una vara de fusta) com a via òptima per resoldre les diferències que puguin sorgir en la convivència conjugal. D'acord amb aquest clergue, l'islam estableix aquesta possibilitat, això sí, sense causar hematomes ni vessament de sang: segons un sermó seu recent, si la dona no acata les obligacions que Déu li ha dictat, el que ha de fer l'home és negar-li les relacions sexuals. I, si amb això no n'hi ha prou, "doncs has de recórrer als cops", va aconsellar Laarusi, que a continuació va matisar: "Els cops no són dels que provoquen fractures d'ossos, no són dels que fan córrer la sang, no. L'islam et diu: no enlletgeixis, no donis cops a la cara, no facis córrer la sang. Això és l'islam".
El primer que cal aclarir és que això no és l'islam ni res que se li assembli: en cap pàgina de l'Alcorà ningú hi trobarà aquesta mena de consells. No, això no és l'islam, sinó els deliris d'una mala bèstia. Ara bé: una mala bèstia que s'embolica amb els principis d'una religió per justificar la misèria d'un sistema de poder fonamentat en un integrisme fanàtic i en l'explotació sistemàtica de les dones. I amb aquest fanatisme l'islam el que sí que té és un problema, de la mateixa manera que el catolicisme té un altre problema amb els religiosos pederastes que s'han aprofitat de la seva situació per abusar sexualment de criatures. Són coses que no tenen res a veure, ni l'una ni l'altra, amb les religions rere les quals es parapeten, però que causen una distorsió i una conflictivitat social profundes i difícilment reparables.
El que volem dir amb això és que seria molt necessari que les entitats que representen l'islamisme a Catalunya reaccionessin amb molta més contundència davant d'homínids com l'imam de Terrassa de la que mostren actualment. Encara més perquè estan, com deia el tal Laarusi, en "una terra dotada d'unes lleis contràries a les lleis islàmiques". Bé, si les lleis islàmiques aconsellen pegar a les dones (sense fer-les sagnar, miri vostè que bé), doncs sí, les nostres lleis i les nostres conviccions són radicalment contràries a això. Però hem quedat que no és veritat que l'islam digui això, no és cert? ¿Tindrien la gentilesa, aquestes entitats que representen l'islamisme a Catalunya, de sortir a aclarir aquest punt i desautoritzar completament l'imam de Terrassa, a fi que ens puguem quedar més tranquils tots plegats?
Mentrestant, qui ha hagut d'actuar ha estat la fiscalia, que ha interposat una querella contra Laarusi (esperem que no s'hi enfadi algun progre o alguna feminista de les que han arribat a defensar el burca) i li demana entre 1 i 3 anys de presó per incitació a la violència. Això és correcte, però sens dubte Laarusi, que abomina de les lleis "d'aquesta terra", entendria molt millor una altra mena de llei, d'arrels inequívocament religioses: la llei del Talió.
