El periodista de Jaume Matas
Seria injust que la glòria obtinguda per a la ciutadania de les Balears amb la sentència que va emetre dilluns l'Audiència Provincial de Palma se l'endugués en exclusiva l'expresident Matas, que ja compta amb l'honor numerari de formar part de les relliscades més clamoroses de Mariano Rajoy ("Vull per a Espanya un govern com el que tenen les Balears amb Jaume Matas"), juntament amb els filets de plastilina del Prestige i aquells impostos que mai no s'havien d'apujar. No, senyor: a Matas, la magistrada Margarita Beltrán li ha dictat sis anys de presó (tot i que ja veurem si arriba a ingressar-hi) pels seus tractes il·lícits amb el periodista Antonio Alemany, que li redactava discursos i els cobrava a preu de canari jove, a través d'empreses pantalla. D'aquesta manera, Alemany s'ha fet relativament popular per haver-se convertit en la riota d'un ofici: un periodista que escrivia discursos per a un polític, que els cobrava a un preu exorbitant, que tot seguit aplaudia aquests mateixos discursos sorgits de la seva ment magistral des de les seves columnes d'opinió, i que, a més, ha tingut els santíssims dallonses de presentar-se davant de la justícia fent veure que la seva inculpació era una farsa i autoafirmant-se com un periodista "rabiosament independent".
Independent no sembla que ho fos gaire, però rabiós, tant com vostès vulguin. L'any 1972, en qualitat de director del Diario de Mallorca i donant solta al seu esperit ultradretà, Antonio Alemany va orquestrar una sonora i bruta polèmica ni més ni menys que contra el filòleg Francesc de Borja Moll, que va tenir la paciència de respondre a Alemany amb una elegància i un respecte que l'individu en qüestió no mereixia de cap manera. Alemany (sota el pseudònim de Pep Gonella, que va donar origen al terme gonellisme , equivalent del blaverisme valencià) escrivia abrandadament contra aquells que gosaven sostenir la unitat de la llengua catalana; Moll li desmuntava les envestides amb arguments filològics incontestables. El lingüista i editor va tenir l'humor de recollir el creuament d'articles en el llibre La polèmica d'en Pep Gonella , que va tenir, uns anys més tard, una rèplica més combativa en el volum Un puput de cresta molla , que va ser un altre dels apel·latius amb què Alemany va ser conegut a Mallorca durant molt de temps.
La trajectòria posterior d'Alemany és plenament coherent amb aquest episodi lamentable: parlem d'un personatge d'una coherència inapel·lable en la desraó. Amb la sentència de despús-ahir, tenim el gust de presentar al públic no illenc un personatge que sens dubte mereix l'atenció de tots els entomòlegs especialitzats en espècies verinoses. I amb la seva condemna a presó, don Toni Alemany culmina feliçment tota una vida i una trajectòria professional consagrada a la indecència. Mentrestant, i disculpin la insistència, en Pep Gonella i el puput de cresta molla segueixen senyorejant, impenitents, les accions i les decisions de l'actual Govern Balear.
