28/01/2018

Amb permís del senyor jutge

2 min

Estirant cada vegada més el seu salt dins el buit, ara l’estat espanyol, a través del seu Tribunal Constitucional, dicta que un candidat a la presidència de la Generalitat sobre el qual pesen imputacions delictives (de sedició, rebel·lió i malversació, totes elles cursades a través d’una querella presentada pel difunt fiscal general Maza sota el títol de “ Más dura será la caída ”) no pot exercir els seus drets de representació política si no és amb el permís del jutge instructor. És inevitable preguntar-se si el TC imposaria mesures cautelars tan estrictes (i insòlites) a un candidat del PP imputat, suposem, per corrupció, i no és gens difícil imaginar-se la resposta.

El refús expressat dijous pels lletrats del Consell d’Estat a la pretensió del govern d’Espanya d’impugnar directament la investidura pel mètode de la patilla va deixar el TC entre l’espasa i la paret. D’una banda, atesa la negativa prèvia del Consell d’Estat, no podia accedir dòcilment (com acostuma a fer) a la petició del govern de Rajoy sense posar en evidència que s’ha convertit en el que és: un tribunal completament desnaturalitzat i una joguina en mans dels polítics del nacionalisme espanyol. De l’altra, no podia deixar de complir el seu trist paper de martell d’opositors polítics del govern del PP i deixar de complaure el partit al qual la majoria dels magistrats d’aquest tribunal deuen la seva lleialtat i el seu càrrec. A banda que, a aquestes altures, el TC ja està tan donat de si que no té cap fesomia pròpia: davant de l’opinió pública i publicada a Espanya, no pot emetre de cap manera el que es pogués interpretar com una resolució favorable a Puijdemong, que els mitjans de comunicació afins al PP, a Cs i al PSOE han convertit en el monstre de fira nacional. De manera que opta per la solució, diguem-ne, salomònica: no prohibeix la investidura, però la carrega amb unes mesures cautelars delirants. El resultat, inacceptable una vegada més en una democràcia i un estat de dret dignes d’aquest nom, és que la voluntat expressada pels ciutadans a les urnes (en un eleccions convocades per Rajoy de participació mai vista) necessita la validació d’un jutge per poder ser realitzada, de la mateixa manera que un petit grup de magistrats del mateix TC ja es varen burlar en el seu moment del vot dels ciutadans amb la sentència sobre l’Estatut. Catalunya és l’únic país de la UE que es regeix no per allò que els seus ciutadans voten, sinó sobre el que després n’opinen els jutges.

Això és un frau de llei que, a sobre, presenta l’agreujant de sorgir com a resposta a un altre frau de llei, com denuncia l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas. I no només ell: Joaquín Urías, exlletrat del mateix TC, lamenta també aquesta decisió, que el duu a qualificar els membres del tribunal de “bojos”. Amb motiu de l’empresonament dels Jordis i dels membres del Govern, també un exmagistrat del Suprem, Xavier O’Callaghan, va opinar que això era “impropi d’un país civilitzat”. Però, qui havia dit que ho fos?

stats