En poc i brut
A Mallorca tenim una dita que s’aplica a allò que té un final complicat: “Això ha acabat en poc i brut”. La frase s’ajusta perfectament al ja expresident Bauzá, que ha governat quatre anys en brut i ha finalitzat el seu mandat en poc, per no dir en no res. Ahir, després d’un mes demencial durant el qual s’ha resistit a acceptar els resultats electorals del 24 de maig, va tirar finalment la tovallola. O, més ben dit, l’hi varen treure literalment de les mans. I no va ser el nou govern d’esquerres que es va configurar d’una vegada per totes ahir mateix, sinó els seus mateixos companys de partit i alguns membres més que significatius del seu increïble executiu mutant.
En castellà, que és l’idioma que amb més freqüència fa malbé José Ramón Bauzá, tenen un refrany que fa: “Cría cuervos y te sacarán los ojos”. És exactament el que li ha succeït al Molt Poc Honorable Bauzá, que ahir va haver d’admetre la realitat (segurament per primera vegada en la seva vida) i declarar-se vençut pels individus que ell mateix havia promocionat en càrrecs més o menys substanciosos. D’aquesta manera es pensava haver comprat les voluntats necessàries per perpetuar-se a la presidència del partit, però ja hem dit altres vegades que el PP sí que paga traïdors, però no perdedors. Sembla mentida que els que estan ficats fins a les orelles en aquest partit, com el mateix Bauzá, no hagin entès encara aquest principi tan diàfan.
La rebel·lió contra José Ramón l’han capitenajada l’exalcalde de Palma, Mateu Isern, i el polifacètic conseller Biel Company, que no per casualitat varen comparèixer despús-ahir en una reunió per defenestrar el bo d’en Joserra enfilats en una mateixa moto. També hi ha participat algú que es diu Martí Sansaloni, que diuen que ha estat conseller de Salut i que ha estat tan políticament irrellevant que fins i tot escriure el seu nom es fa llarg. Entre tots li varen ficar dins la cervellera al president resistent que podia escollir: o abandonava la presidència del PP balear o li muntaven un pollastre (incloent-hi un manifest amb un centenar de noms del partit) que impossibilitaria la seva sortida cap al Senat espanyol, pròxima estació, segons ell, de la seva delirant trajectòria política. En reiterades reunions amb els seus assassins polítics, es veu que Bauzá es va lamentar d’estar sent víctima d’un xantatge. A canvi dels seus ploricons, va rebre les trenta punyalades reglamentàries en aquests casos.
Els personatges que han liquidat la carrera de Bauzá no són millors que ell, senzillament l’empaten en mediocritat i prepotència. Dic que l’empaten perquè, més avall, em costa imaginar res. Si finalment l’expresident se’n va al Senat, que se n’hi vagi. Els que han propiciat d’una vegada per totes el seu final, que no esperin que els en donem les gràcies. Sabem què han fet ells, també, i no ho oblidarem. Això que hem vist només ha estat una vendetta entre personatges especialment depriments, que han fet un mal al país que deien servir que ja veurem si serà reparable. Bon vent i barca nova, senyores i senyors del PP balear, i procurin no tornar a molestar-nos amb els seus filibusterismes. Vull pensar que fins i tot vostès entenen que han acabat, com no podia ser d’una altra manera, en molt poc i molt brut.
