Publicitat
Publicitat

Els polítics han de cobrar

Les eleccions del 24-M han donat peu a la formació de nombrosos governs d’esquerres, que sovint reuneixen diverses formacions al capdavant d’un mateix ajuntament, i s’ha produït un fenomen remarcable: el dels regidors, portaveus i altres càrrecs electes de municipis d’una certa mida que anuncien la renúncia a la seva retribució, perquè troben que això fa més d’esquerres. La majoria dels que assumeixen aquest noble sacrifici són de Podem, però no només.

Bé, aquesta mena de gestos no tan sols estan fora de lloc, sinó que són contraproduents. El càrrec d’un representant públic amb una certa càrrega de responsabilitat ha de ser de dedicació exclusiva; no el pot exercir a estones lliures com si es tractés d’anar a pescar. I, per tant, ha de rebre un sou raonable, segons les responsabilitats que exerceixi. Per descomptat que no és el mateix un regidor ras que algú que s’ha d’ocupar d’una àrea de govern, però tots i cadascun han d’estar degudament remunerats. Regidors, alcaldes, consellers, directors generals, presidents de diputacions o de consells, presidents de governs autonòmics o qui sigui. Que totes aquestes persones no cobrin, i encara més, que renunciïn voluntàriament a la seva paga, pot quedar molt bé de cara a la galeria, però és la millor manera d’exonerar-se del servei públic per al qual s’han postulat. Ens agradi o no ens agradi, a qui no cobra no se li poden exigir responsabilitats. I un servidor vol poder exigir responsabilitats als seus representants públics, siguin del partit que siguin. A canvi, torno a dir-ho, d’un sou raonable. No de gangues, ni de corrupteles, ni de targetes opaques, ni de sobres inflats de bitllets: a canvi, subratllem-ho altre cop, d’un sou raonable.

Se’m preguntarà, i què és un sou raonable? Doncs el que estipuli la llei, ni un cèntim més. Però tampoc menys, perquè aleshores ja estem jugant al populisme més barat. Cobres un sou per exercir una feina, i aquesta feina és al servei dels conciutadans que t’han votat. Accepta el sou i accepta simultàniament la responsabilitat, no em vinguis amb històries de dedicacions a temps parcial, que són la garantia d’una mala gestió. O hi dediques tot el temps que tinguis disponible o seràs un mal polític. La crisi atroç que patim no se solucionarà perquè quatre o quatre-cents polítics renunciïn al seu sou: al contrari, d’aquesta manera només podrem assegurar-nos d’estar en mans de personatges que es pensaran que amb aquesta gesticulació tan simple ja hauran donat a la societat tot el servei que havien de donar.

Encara més. A partir d’un cert nivell, per descomptat que un polític ha de disposar de cotxe oficial, per una pura qüestió d’eficàcia: les seves agendes (de servei públic, ho recordem) no admeten estar pendents de les incidències del transport públic. I naturalment que han de vestir de forma adequada: res d’acudir a les seus institucionals en samarreta i xancletes, com si anessin a la platja. No admetem corruptes, però tampoc demagogs.

Riure, malgrat tot