Si tu retalles prou per aquí, i jo retallo prou per allà...
Globus pertot arreu. Això vol dir aire i bufera. I vistositat. La manifestació, es miri com es miri, és un èxit: hi ha una gentada, molta animació i ganes de protestar... Contra què? Contra la paraula màgica del moment: les retallades. Fa temps que l'esquerra passa una travessia del desert pel que fa a discurs -o relat, com en diuen ara- i s'agafa així com pot als globus que va trobant. Ara ha ensopegat la boia de les retallades, i no la deixarà anar mentre suri. La dreta, per la seva banda, tampoc no va gens sobrada: si hem de fer cas del que diuen els seus dirigents i portaveus (i hem de suposar que sí), tot el que té per explicar és que les esquerres, quan governen, només saben crear atur. En resum, esquerra i dreta no saben fer altra cosa que acusar-se mútuament de destruir l'estat del benestar. A veure si, al final, el pobre estat del benestar haurà de liquidar la política abans que la política no el liquidi a ell.
Però tornem a la mani d'ahir i a l'exhibició d'elements aeris que va comportar. Els globus de la CNT, vermells i negres com manen els cànons anarquistes, resulten especialment lluïts. Els de la UGT són d'un roig encès, que és el color que lògicament predomina. Tot i això, hi ha excepcions: els joves d'Avalot els porta blaus, juntament amb una pancarta enfilada dalt d'una bastida que només diu " Rebel·la't! ", una exhortació dins l'estil d'aquest Indigneu-vos! amb què Stéphane Hessel arrasa a les llistes de llibres més venuts. Dins la multitud diviso també un taüt de cartró que porta enganxada una consigna aparentment contradictòria: " Per una bona salut ". Em recorda un fosser del meu poble, que acostumava a saludar al crit de: "Salut i feina!"
El taüt, però, té tot el sentit quan llegim l'altre rètol que du aferrat: " Estem de dol per la sanitat pública catalana ". De fet, sembla que una gran part dels manifestants són metges i infermeres, molts i moltes de les quals abillats amb la preceptiva bata blanca. Una altra part important deuen ser mestres i professors, en consonància amb l'eslògan de la pancarta principal: "Prou retallades! Defensem els nostres serveis públics". La resta de proclames són, en general, variacions sobre aquest tema. Amb una excepció: a l'alçada del número 5 de la Via Laietana una colla d'encaputxats del col·lectiu anarquista Mercè Prekària desplega una pancarta en un balcó que clama: " La Banca, la Patronal, els Polítics, CCOO I UGT: A la Merda! Ara ens toca a nosaltres, juntes ho podrem tot! ". Xiulades i aplaudiments, parers dividits. Els de Mercè Prekària, per cert, són tan antisistema que fan servir sempre el femení.
Un passavolant pregunta: " De què va, això? ", i una dona li respon: " Sí, home! Les retallades! ", amb el to alegre de qui parla d'un parent llunyà. Una dona porta una bandera republicana, i una altra, una estelada. Una senyora es protegeix del sol amb un paraigua d'Snoopy. Vermell, això sí. Uns turistes italians es miren la mani i un d'ells comenta: " Elezioni... ", amb to malencònic. Al Parc de la Ciutadella, després de llegir el manifest i mentre sona Els Segadors a tot drap, veig un cartell del PSC que diu: " Que no ens la retallin ". Glups, només ens faltaria això.
