23/12/2011

El retorn del ministre Cañete

2 min

És una gran alegria que el nou govern de Rajoy inclogui el senyor Miguel Arias Cañete com a ministre d'Agricultura. Així com l'hem criticat en altres ocasions, no ens cau cap anell per treure'ns el barret davant de Don Mariano per l'encert d'aquesta repesca, que ennobleix el panorama de la política espanyola.

Arias Cañete ja va ostentar la cartera d'Agricultura en temps del segon mandat d'Aznar (que també va ser de majoria absoluta; sens dubte no és casualitat). A ell li va tocar, doncs, ser el ministre de l'anomenada crisi de les vaques boges , a la qual el nostre home es va enfrontar amb abnegació i esperit de sacrifici exemplars. Aquesta humil columna ja havia evocat en altres ocasions la figura quasi heroica del ministre Cañete, però ara, en el moment del seu benaurat retorn, és oportú tornar a fer memòria de la seva modèlica actuació en aquells dies difícils.

Avui, la crisi de les vaques boges ens sembla una cosa llunyana i vagament entranyable, però en el seu moment va causar una autèntica onada de pànic entre la població, només comparable a la que van suscitar altres falses alarmes, com l'efecte dos mil (que havia de provocar el col·lapse mundial i que va acabar exactament en no res) o, més recentment, la grip A (que ens havia de matar com a mosques i que finalment va causar menys morts que el mal de panxa). Tothom es mirava amb prevenció les peces de carn de vedella damunt els taulells de les carnisseries, que veien amb alarma com la por del personal derivava en estralls econòmics per al seu negoci. Els restaurants també modificaven les cartes, per minimitzar-hi la presència de la vedella maleïda i obrir-les a noves propostes com la carn d'estruç, de cavall o de nyu pelut del Carib. Es deia que el consum de la carn de vacum podia transmetre, dels animals als humans, una malaltia anomenada encefalopatia espongiforme bovina, també coneguda com a malaltia de Creutzfeld-Jakob, que provoca disfuncions motores, demència progressiva i degeneració de les cèl·lules del cervell. Poca broma, doncs.

Davant de tant de yuyu generalitzat, i seguint el capteniment coratjós i exemplaritzant de Fraga a Palomares, el bon ministre Cañete va recórrer la geografia hispànica fent-se retratar per les càmeres mentre deglutia, impertèrrit, quantitats ingents de pepitos de vedella, perquè tots veiéssim que no havíem de témer res. Ara pot semblar poca cosa, però convé recalcar que el bo d'Arias Cañete va comprometre la seva integritat física només per treure'ns un pes del damunt a nosaltres. Imaginin si li arriba a succeir com a aquell ministre japonès que va visitar Fukushima per demostrar que no hi havia perill i que al cap d'una setmana se'n va anar d'aquest món, víctima d'una malaltia fulminant. Afortunadament, Cañete va sortir il·lès de la seva proesa i ara torna a ser amb nosaltres. N'esperem amb candeletes noves i emocionants aventures.

stats