18/12/2017

Cs amb el seu globus

2 min

A Inés Arrimadas li falten poc més de dos dies per contemplar com la seva voluntat, tan feixugament repetida per ella mateixa i pels cors mediàtics del nacionalisme espanyol, d’esdevenir presidenta de la Generalitat s’esvaeix sense remei. És més que possible que l’increment dels resultats de Cs, en vots i en escons, sigui molt més modest que el que li vaticinen una multitud d’enquestes cuinades molt més segons els desitjos dels partidaris del 155 (uns desitjos exacerbats en els darrers mesos) que no pas d’acord amb la realitat d’una societat, la catalana, que la formació taronja només sap interpretar a partir de les seves pròpies consignes.

Cs ha fet una campanya molt cara, molt vistosa i molt d’extrema dreta, com a ells els agrada i com sempre havien volgut fer, i seria ben interessant saber qui ha pagat aquesta festassa, perquè amb les quotes dels militants (el juny passat no arribaven a 2.500) i les subvencions que els corresponen no surten els números (més de dos milions d’euros). Han aconseguit, això sí, ser-ne protagonistes, de la campanya, que han fet a paso ligero i amb l’acompanyament de l’ensordidora trompeteria unionista, que no ha aturat d’alimentar-los amb enquestes i titulars en què Arrimadas sempre surt a punt d’obtenir la majoria, la majoria absoluta i la presidència, no necessàriament en aquest ordre, en una operació d’inflació d’un globus electoral que, segons com, recorda bastant la del cèlebre sorpasso d’Units Podem a les anteriors eleccions espanyoles, que tants sondejos donaven per segur i que Pablo Iglesias (un altre especialista a analitzar la realitat de Catalunya no a partir del que és, sinó basant-se en els seus prejudicis) encara espera assegut.

Tot això ha estat molt divertit i segur que Albert Rivera s’ho ha passat d’allò més bé, però té el problema que sempre ha acompanyat la història de Cs des del primer dia de la seva existència: que és mentida. Cs va néixer com a resposta a una mentida (la persecució i l’arraconament del castellà i de la cultura espanyola a Catalunya) i actualment la formació es presenta enfilada en una altra mentida (que a Catalunya existeix una majoria de ciutadans que s’han vist obligats durant molts d’anys a viure silenciats per l’opressió del catalanisme despòtic). Varen mentir també quan es van presentar com els que havien d’aturar la corrupció del PP (l’únic que han fet ha estat donar-hi suport) i menteixen de manera flagrant quan afirmen ara que han d’aturar també el nacionalisme, quan són un partit encara més nacionalista que el mateix PP. Nacionalistes espanyols, per descomptat. I d’extrema dreta, ho repetim per si no havia quedat clar.

El bloc del 155 no suma de cap de les maneres, Cs no està en disposició d’arribar a acords amb cap partit que no sigui el PP, i els seus resultats no seran els de les enquestes sinó uns de molt més propers a la representació amb què compten actualment. Quan tinguin a la mà el globus punxat, Arrimadas i Rivera farien bé d’iniciar una cura d’humilitat. Però això ja és demanar impossibles.

stats