Conferència política amb presos polítics

EscriptorMentre hi hagi presos polítics, l'actual govern de Catalunya no pot fer altra cosa que demanar-ne l'alliberament, i mentre no tingui una majoria parlamentària més sòlida (si l'arriba a tenir), l'actual govern d'Espanya no pot o no es decidirà a fer res. La situació és aquesta, i toca aguantar mitjançant la mobilització civil permanent (el que es va anomenar com la "marxa"). Crec que aquest és un resum possible de la conferència del president Torra, que pel que sembla ha deixat tothom dins un mar de dubtes i especulacions (tothom tret del PP, Ciutadans i els seus mitjans de comunicació, que sempre saben què han de dir perquè sempre diuen el mateix). Ens hem acostumat tant a llegir entre línies, a cercar segons i tercers significats a cada declaració i a desxifrar mentides, que quan algú parla amb claredat no ens ho sabem creure. I si una virtut ha exhibit el president Torra, ha estat precisament la de parlar amb claredat. Des del primer minut va avisar que la seva era una presidència provisional, i la provisionalitat ve donada precisament per l'existència de presos i exiliats polítics (un d'ells, el president legítim) i per un seguit de votacions de la ciutadania de Catalunya que no han estat respectades per l'estat espanyol: el referèndum de l'Estatut, el referèndum de l'1-O i les eleccions del passat 21 de desembre. D'aquestes tres votacions, dues, segons l'estat espanyol, són legals (de fet, les eleccions del desembre van ser fins i tot convocades pel president Rajoy, i arreglades a la seva conveniència i la de Cs, però tot i així les varen perdre). L'altra, la de l'1-O, és il·legal segons l'estat espanyol i això va fer que no obtingués cap reconeixement internacional vàlid.

Hi ha qui diu que la situació dels presos polítics no pot condicionar el desplegament de la República, mandat sorgit de la votació de l'1-O. La realitat és que la situació dels presos no tan sols condiciona això, sinó també l'acció del govern espanyol. Ho condiciona tot, i per això el judici que s'ha de celebrar contra ells aviat és tan transcendent. El president Torra, i molts més, solen (solem) dir que serà un judici farsa, per fer servir una expressió coneguda. Però tal vegada 'farsa' no és la paraula adequada, perquè no acaba de fer justícia, mai més ben dit, al que previsiblement veurem. Serà un judici en què la justícia espanyola voldrà demostrar la seva independència respecte dels interessos polítics del govern, curiosament quan aquests interessos polítics passen per complaure d'alguna manera uns aliats catalans que van donar suport a la moció de censura i que també necessiten per aprovar els pressupostos. Quan els interessos polítics passen per la purga i la repressió d'aquells que el nacionalisme espanyol assenyala com a enemics, com succeïa amb el govern del PP, aleshores sí que la justícia espanyola s'hi avé com un guant (de ferro). El resum és que avui aquesta és una democràcia segrestada per uns jutges i, davant d'això, ni Torra ni Sánchez no tenen marge de maniobra.