Criminalitzar una ideologia

“No es criminalitza una ideologia”, afirmen els set jutges del Tribunal Suprem per al judici de l'1-O, amb el ponent Manuel Marchena al capdavant. Ho diuen en la mateixa interlocutòria en què neguen la llibertat als presos durant la celebració del judici, argumentant que van cometre els seus presumptes delictes quan eren membres del Govern i que, per tant, la seva situació no és equiparable a la de l'opositor kurd Demirtas. Dels nou presos, tres (Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez) no ho eren, de membres del Govern. Però tant se val. El ponent Marchena va haver de refusar recentment la presidència del mateix Suprem i del CGPJ perquè el senador del PP Ignacio Cosidó havia presumit que el seu nomenament permetia al seu partit controlar la sala segona del Suprem (la que jutja els presos de l'1-O) “per darrere”. Marchena va renunciar a la presidència, però no al cas de l'1-O. Tant se val, també.

No es criminalitza una ideologia, afirmen els magistrats. Potser ho diuen tan convençuts perquè en realitat no és una, sinó unes quantes. L'onada reaccionària que recorre Europa es materialitza a Espanya de la següent manera: es criminalitza l'independentisme català de forma preferent, i tot just a continuació, el republicanisme, el feminisme, l'esquerra i els drets de minories com els migrants i els homosexuals. Algú em pot objectar que estic parlant de política, però que els jutges es deuen a la justícia. Però és que aquesta diferenciació, a Espanya, és un luxe democràtic que en quaranta anys s'ha anat desdibuixant fins a perdre's de vista. El rei d'Espanya, Felip VI, insta els nous diplomàtics a difondre “la millor imatge d'Espanya, que és la vertadera: un país democràtic, lliure, modern, solidari, tolerant i obert al món”. Malament quan cal posar tant d'èmfasi en coses que s'haurien de donar per descomptades en un estat de dret.

Tal vegada, també, els jutges de l'1-O diuen el que diuen perquè, l'última vegada que a Espanya es va criminalitzar una ideologia (o unes quantes, ja dic que de certes ideologies aquí se'n fan bolics) van anar a cercar la gent casa per casa, i ara, més de vuitanta anys després, encara se'ls està intentant recuperar de les fosses comunes. Aquesta vegada no han fet això. Aquesta vegada han “decapitat” els insurgents (l'expressió no és nostra, sinó de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría) i ara processen els líders de la desobediència sota acusacions que ja s'han demostrat falses o inconsistents en diversos tribunals europeus. Sense ànim d'autocitar-nos, ho tornarem a escriure: a Espanya, l'Estat ha donat un cop d'estat contra el mateix Estat, i no és un joc de paraules. Tots els poders de l'Estat hi participen. No es pot dir que no es criminalitza una ideologia quan s'ha enviat la policia a apallissar al mig del carrer les persones que defensen pacíficament aquesta ideologia exercint el seu dret al vot. I quan es pretén emmudir aquesta ideologia amb la bena de la por, a força de càstigs exemplars i utilitzant la llei com a arma partidista.