Publicitat
Publicitat

Una crisi que s’ha de tancar aviat

En política no hi ha res pitjor que situar-te al lloc on et volen els teus contraris, i Barceló es va posar exactament on el volien el PP i Cs

Potser una manera de descriure Biel Barceló, el dimissionari conseller de Turisme i vicepresident del Govern Balear, és recordar que l’habilitat amb què va liderar en el seu dia la construcció de la coalició Més ha resultat ser inversament proporcional a la que ha demostrat com a governant. Després d’un seguit d’escàndols que els seus adversaris han explotat fins a la sacietat, i que s’han anat saldant amb dimissions de diversos alts càrrecs, al final Barceló ha hagut de renunciar per un error de principiant, gairebé infantil. En política, com en la vida, no hi ha res pitjor que situar-te al lloc on et volen els teus contraris, i Barceló es va posar exactament on el volien el PP i Cs: en un hotel del Carib en un viatge en què no hi havia de fer res, i que era pagat per una gran empresa turística (una companyia aèria, Air Europa) i per un canal de televisió amb una línia editorial i informativa clarament procliu al PP (Canal 4). El viatge era un regal enverinat, per no dir directament una trampa, i Barceló hi va caure de quatre grapes. No l’hauria d’haver acceptat mai: per no contravenir el codi ètic de la seva pròpia formació, d’acord, però sobretot per una pura qüestió d’intel·ligència elemental.

L'esquerra balear faria bé de passar aviat el capítol de l’autoflagel·lació i l’esquinçament de vestidures

Barceló ha estat un conseller de Turisme mediocre (no el pitjor de tots: almenys ell no es feia fotos amb els testicles sagnants d’un cérvol damunt el cap, com el seu antecessor, Carlos Delgado, conseller amb Bauzá) i un vicepresident que no va entendre que, com a tal, no tenia cap feina com a tertulià d’un programa d’esports (ni de cap altra temàtica), i encara menys a Punta Cana vestit amb un jersei de propaganda de la companyia aèria que sufragava el viatge. Ha donat una imatge indigna del càrrec, d’acord. Però ja ha dimitit i aquí s’hauria d’acabar la història. Amb l’escorxament per part de la lleial oposició pepera naturalment que s’hi ha de comptar, però l’esquerra balear faria bé de passar aviat el capítol de l’autoflagel·lació i l’esquinçament de vestidures.

Qualsevol govern que no sigui fruit d’una majoria i un pacte d’esquerres significa, a les Balears, un govern del PP, i, tot i que a alguns els pot semblar que amb l’etapa del president Bauzá ja es va tocar fons, l’actual PP de Biel Company (i encara més amb un possible pacte amb els Cs de Xavier Pericay) ofereix moltes garanties de poder arribar encara més avall, sobretot amb els ferotges impulsos d’extrema dreta que arriben des del carrer Génova de Madrid i des del govern de Rajoy. Més per Mallorca, per la seva banda, i la presidenta Armengol, per la que li correspon, han de superar aquesta crisi de govern i ho han de fer bé i aviat. Els rumors que situen Fina Santiago -una de les dirigents més serioses i competents no tan sols de Més sinó de tot el panorama balear- a la vicepresidència es convertirien en una molt bona notícia si es confirmessin. I pel que fa a Turisme, encara hi ha temps de treballar molt i de manera consistent. Falta un any i mig per a les eleccions i no tot, ni de bon tros, està dit ni fet.

Riure, malgrat tot