06/05/2019

Les dimensions de Vox

2 min

Finalment els resultats de Vox a les eleccions generals, i a les autonòmiques valencianes, no van ser tan espectaculars com molts ens temíem, però això no ens hauria de dur a abaixar la guàrdia ni a menystenir l'amenaça que representa un partit d'aquesta naturalesa. La seva sola existència ja implica una degradació de la democràcia, perfectament descriptible observant els països on l'extrema dreta ja ha aconseguit incrustar-se dins el sistema polític. En el cas particular d'Espanya no s'ha d'oblidar que el discurs i l'electorat de Vox tenen continuïtat en dos partits més que potser estan afeblits però que no són precisament petits, el PP i Ciutadans, diguin el que diguin ara els dirigents d'aquestes formacions. Per la resta, els intents de normalitzar Vox presentant-la com l'equivalent a la dreta de la suposada “extrema esquerra” de partits com Podem o la CUP no són més que exercicis de demagògia malsana, al servei de qui li interessa que prosperi una opció com la que lidera Santiago Abascal.

I a qui interessa això? La força de Vox no es quantifica només en escons, ni tan sols en vots, sinó en termes d'influència. Els seus plantejaments són prou contaminants per condicionar no tan sols com es modulen els de la resta de partits de dreta, sinó també els de l'esquerra, començant per aquest PSOE que ha sortit vencedor del 28-A, i que probablement també en surti del 26-M. A més, la seva presència no tan sols al Congrés, sinó a la majoria de Parlaments autonòmics, ajuntaments i institucions de govern d'arreu d'Espanya, tindrà un efecte que està per veure: els més optimistes confien que la clara exposició del seu missatge els debiliti, però també hi ha raons per témer que succeeixi exactament el contrari.

Per altra banda, i a l'inrevés del que molts volen suposar, el suport de Vox no procedeix únicament, i ni tan sols principalment, de les classes més dèbils pel que fa a economia i educació (van quedar enrere les classes mitjanes-baixes, aquells obrers i empleats diguem-ne benestants que enviaven els seus fills a unes universitats que encara no eren meres expenedories de títols, però que el PP de Rajoy va desballestar). Ben al contrari, la irrupció de Vox ha estat saludada amb entusiasme per una part molt important de les elits espanyoles: la magistratura i la fiscalia, la policia i l'exèrcit, l'Església, els mitjans de comunicació afins al nacionalisme espanyol, sectors amplis de la banca i de l'alt empresariat, i fins i tot la casa reial, veuen amb bons ulls l'aparició del fenomen, entre altres motius perquè s'hi troben ideològicament còmodes. Les distorsions i convulsions que pugui causar Vox són per a ells benvingudes, amb la mateixa energia que rebutgen i combaten les causades per independentistes, esquerranosos i altra gent de mal viure. Al cap i a la fi, algú va fer possible que Vox fos finançada per dissidents del règim de l'Iran, cosa que ningú ha desmentit. Caldrà estar atents: pensar que les dimensions de Vox es limiten a la representació obtinguda en aquest cicle electoral seria il·lusori.

stats