Als espanyols ens tenen mania

Llegesc en aquest diari les noves revelacions del serial de la Corona espanyola, segons les quals el rei Joan Carles (o un dels seus testaferros) introduïa literalment “feixos de bitllets pels controls de l'aeroport de Madrid sense que saltés cap alarma”. Els diners anaven dels comptes suïssos controlats per una societat instrumental al Panamà directament a la Zarzuela, i se saltaven amb tota tranquil·litat els controls de seguretat de l'aeroport de Barajas. D'aquesta manera la casa reial espanyola disposava en metàl·lic dels famosos 64,8 milions d'euros que se suposava que eren “un regal” del rei de l'Aràbia Saudita. La versió oficial insisteix a ofendre la intel·ligència dels ciutadans quan afirma que ningú més dins la casa reial tenia notícia d'aquests moviments de diners. Pel que es veu, tampoc en tenia l'Agència Tributària, capaç de detectar si el més humil dels autònoms es descuida de declarar la més ínfima de les seves factures.

Marca Espanya i Espanya Global eren organismes de l'Estat que es proposaven promoure la millor cara d'Espanya arreu del món, i contrarestar la imatge de país autoritari que es difonia en moltes capçaleres del periodisme internacional, sobretot amb motiu de la repressió desfermada contra l'independentisme català i altres elements considerats indesitjables. Recordem Valtònyc, un cantant de rap que no pot tornar a Mallorca perquè el Tribunal Suprem el va condemnar a tres anys i mig de presó per unes cançons en què es burlava, precisament, del rei Joan Carles. Tot un Tribunal Suprem condemnant un cantant de rap és el tipus de detall de qualitat que sol adornar els països amb més pedigrí democràtic. El rei del qual feia broma el raper ara sabem que introduïa diners il·legals al seu propi país com el més vulgar dels xoriços. I que l'actual cap d'estat, també rei i fill seu, presumptament els disfrutava.

Pedro Sánchez està de gira per Europa per passar la gorra o, si ho prefereixen, per negociar les aspiracions d'Espanya pel que fa als fons de recuperació europeus que han de permetre fer front a la crisi del coronavirus. Els països del centre i el nord d'Europa són reticents a ajudar Espanya, i fets com els que comentem no fan més que armar-los de raons (també per rebutjar la candidatura de la ministra Calviño com a presidenta de l'Eurogrup). L'actual desgavell se suma a un historial de dècades en què els polítics espanyols s'han dedicat al saqueig de les arques públiques, fins a proporcions que afecten el PIB. Tot això és conegut a Europa. S'hi afegeixen avui mateix les notícies sobre les possibilitats que té de prosperar la querella criminal que Òmnium ha presentat contra Joan Carles a Suïssa. I també, el nou escàndol: polítics independentistes (començant pel president del Parlament, Roger Torrent) que haurien estat espiats amb una tecnologia, el programa Pegasus, d'ús habitual en guerres brutes. Avui Pedro Sánchez es troba amb Angela Merkel. S'hi presenta amb la imatge d'un estat a punt d'escruixir-se sota el pes d'una corrupció que se'l menja des de dalt i que s'escampa per tots els racons del sistema.