"Esto es una democracia"
Hans Kelsen va ser un filòsof i jurista austríac que, efectivament, tal com va mencionar el fiscal Javier Zaragoza en el seu al·legat en presentar l'informe de la Fiscalia al judici de l'1-O, es va exiliar als EUA fugint del nazisme. Kelsen era jueu, i també era socialdemòcrata quan aquesta paraula encara significava alguna cosa, significava progressisme enfront de la reacció. Això va fer que, a l'Europa dels anys trenta, passés alguns anys de disgust en disgust. Els conservadors austríacs no van parar fins a fer-lo expulsar com a membre del Tribunal Constitucional del seu país, després d'una forta controvèrsia sobre la legislació del divorci. Va haver d'anar a ensenyar a la Universitat de Colònia, a Alemanya, però també va haver de sortir d'allà davant de la victòria electoral de Hitler l'any 1933. De Colònia va anar primer cap a Ginebra i després fins a Praga, i finalment la Segona Guerra Mundial el va obligar a abandonar Europa per dedicar-se a la docència a Harvard.
El discurs del fiscal Zaragoza va ser tota una lliçó de com es poden tòrcer interessadament les paraules i fins i tot els fets i els personatges històrics. Va esmentar Kelsen per apuntalar l'aportació fonamental de l'acusació, és a dir, que el referèndum de l'1-O va ser un cop d'estat. Aquesta és la versió oficial que el nacionalisme d'estat vol que quedi dels fets de l'octubre de 2017 a Catalunya: va ser un cop d'estat. No és una versió que sorgís abans o durant aquest fets, ni tan sols immediatament després. Ni l'1 ni el 3 d'octubre es va parlar de cop d'estat, ni tan sols de rebel·lió: això va començar unes setmanes després, amb la presentació de les querelles del fiscal general Maza contra els dirigents polítics independentistes. Va ser, per tant, una versió meditada i elaborada per poder anar contra aquests dirigents amb 'todo el peso de la ley' i amb tots els poders de l'Estat conjurats per aconseguir-ho (tal com s'ha vist durant el mateix judici, en què policies i polítics, començant pels que van ser president, vicepresidenta i ministre de l'Interior d'Espanya, han col·laborat a donar cos a aquesta versió mitjançant testimonis manifestament falsos). Immediatament dos partits polítics, PP i Ciutadans, així com l'extraparlamentari Vox, que va ser admès com a acusació popular al judici, van començar a repetir sense descans la idea del cop d'estat, igual que la gran majoria de la premsa. El fruit de tot això el tenim en el fiscal Zaragoza presentant les seves conclusions: va ser un cop d'estat.
Amb l'afegit cínic de reforçar aquesta idea amb l'autoritat d'una figura com la de Kelsen i amb l'eslògan amb què Zaragoza es va complaure a tancar la seva intervenció: “Esto es una democracia”. Si això (l'estat espanyol) és una democràcia i Kelsen tingués el desencert d'aixecar el cap, el més probable és que se'n tornés més aviat que de pressa a Harvard (on, per cert, Pablo Casado presumia d'haver fet un postgrau que era fals però que, per al Suprem, no va ser cap problema perquè fos candidat a la presidència del govern).
