VISCA EL SISTEMA

El fiscal Zaragoza a Hong Kong

Pequín ha aprovat una llei que, bàsicament, criminalitzar la dissidència política

Pequín ha aprovat finalment la llei de seguretat de Hong Kong, que aboleix de fet l'autonomia d'aquesta ciutat i que suposa un nou i flagrant atemptat del règim de Xi Jinping contra la democràcia i els drets humans. El que fa aquesta llei és, bàsicament, criminalitzar la dissidència política i convertir drets fonamentals com el d'expressió, el de manifestació o el de reunió en activitats altament delictives que poden comportar per a qui les dugui a terme penes de presó, fins i tot de cadena perpètua. Hi ha hagut un cert emmirallament entre els moviments de protesta a Hong Kong contra la repressió política i les mobilitzacions a Catalunya en defensa del dret a decidir i de les llibertats ciutadanes. Especialment durant la passada tardor, quan les protestes a Catalunya -liderades pel Tsunami Democràtic- van augmentar d'intensitat després que el Tribunal Suprem fes pública la sentència del judici de l'1-O. En paral·lel també es va recruar la repressió policial, que va costar lesions greus, amb manifestants que van perdre ulls o un testicle (això vol dir agents de policia que sabien on apuntaven l'armament antidisturbis, i que disparaven a ferir). Després, el Tsunami Democràtic ha aturat la seva activitat, mentre que els insurgents de Hong Kong acaben de rebre un cop que els obliga a moure's en la clandestinitat i corrent els riscos que corren aquells que gosen desafiar un estat totalitari.

La llei de seguretat de Hong Kong és una llei infame, però és una llei i com a tal s'ha de complir: ho dic perquè aquest és un dels arguments preferits del nacionalisme espanyol. S'ha dit sovint que no es pot comparar Espanya amb països com la Xina o Turquia, i en part és cert: Espanya queda una passa enrere, sense arribar als excessos d'aquests estats però jugant a l'ambigüitat entre la democràcia i l'autoritarisme, a través d'una idea de l'estat de dret feta a mida d'uns determinats interessos. En tot cas, és de suposar que el fiscal Javier Zaragoza, un dels artífexs de l'esmentada sentència del judici del Procés, se sentiria emmirallat en la postura de la Xina sobre Hong Kong, de manera similar (però inversa) a com els insurgents d'una i altra banda se sentien emmirallats entre ells. Zaragoza és dels que pensen que la sentència contra els líders catalans encara va ser massa suau, i que convocar un referèndum és un acte que mereix presó encara que no estigui ni previst al Codi Penal. Això ha fet que la Comissió de Dones de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) hagi abandonat el Congrés de l'Advocacia que se celebra aquests dies a la capital catalana en protesta per la presència d'aquest fiscal. La diferència amb altres països és que aquí encara ens podem permetre aquests gestos de desobediència, tot i que hem de subratllar l' encara. Mentrestant, la grotesca operació Judes (també de la passada tardor) té ara un rebrot amb quatre investigats més: el govern de coalició d'Espanya té com a primer deure democràtic pendent l'aturada de la repressió judicial contra objectius polítics i civils.