La germana de Puigdemont
Un encert de les detencions d'independentistes d'ara fa una setmana va ser que l'operatiu policial dugués el nom d'operació Judes. Un encert des del punt de vista de l'estat espanyol, esclar. L'esment al nom de l'apòstol dolent suggereix la idea que existeixen traïdors dins l'independentisme català. Jutges, fiscals i policia s'aprofiten així d'una feblesa típica d'alguns independentistes, abonats al pensament conspiratiu i a la detecció de presumptes traïdors dins les seves files. El potent relat mediàtic dels dies posteriors s'ha encarregat de furgar per entregues en aquesta llaga: dos dels detinguts haurien 'cantat' durant els interrogatoris, existiria un pla per causar destrosses i greus desordres públics amb motiu del segon aniversari de l'1 d'Octubre, etc.
Però el nacionalisme espanyol també té les seves febleses, una de les quals és dur la bel·ligerància contra l'adversari al terreny personal, gairebé sempre a l'àmbit de la família. És un comportament que no té explicació racional, però en què sucumbeixen tot sovint. Hi ha una pulsió sentimental en el nacionalisme espanyol (“Es como si me arrancaran un brazo”, i expressions per l'estil) que es manifesta d'aquesta manera, sobretot en els seus mitjans de comunicació. No n'hi ha prou d'anar contra els enemics de la pàtria espanyola, també és necessari que esposes, marits, pares, germans o fills en surtin esquitxats. (L'independentisme català tampoc se'n salva, de les seves efusions sentimentaloides, però solen expressar-se en forma de llagrimeta o de frases espaterrants.)
Ara li ha tocat el rebre a la germana de Carles Puigdemont, Anna Puigdemont, que segons els mitjans habituals de la sagrada unitat d'Espanya hauria fet d'enllaç –juntament amb alguns dels CDR detinguts– entre el seu germà i el president Torra. Aquesta suposició, al meu modest entendre, trastoca greument la credibilitat de la susdita operació Judes i del seu corresponent relat, que els estava quedant prou bé. Primer perquè –com va fer notar dilluns a Catalunya Ràdio el portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, Ignacio González Vega– Puigdemont i Torra tenen una comunicació fluïda, pública i notòria, per a la qual no sembla que necessitin cap tipus d'enllaç ni d'intermediari. Segon, perquè, si existissin intermediaris entre ells dos, això tampoc no constituiria en principi delicte, ni tema de portada en diversos mitjans. Ara bé, els ha pogut la temptació d'emmerdar-hi la germana de Puigdemont, a veure si així fan patir una mica més els seus pares. No poden fer-hi res, els encanta. Anna Puigdemont s'ha pres la molèstia d'emetre un comunicat de desmentiment, però és que ells mateixos ja mostren prou els peus.
I tercer i més important, també d'acord amb el que denunciava el jutge González Vega: és inadmissible que es violi el secret de sumari i que el seu contingut aparegui en forma de serial en uns mitjans que sempre són els mateixos. Els uns són la vergonya del periodisme i els altres ho són de la justícia. I aquest dimarts, que és 1 d'octubre, ho tornen a ser davant de tot el món democràtic.
