Publicitat
Publicitat

La grossa de Sixena

Varen ser els bons oficis de Gudiol, i més tard de mossèn Jesús Tarragona, els que varen salvar les obres del que hauria estat la seva completa destrucció

L’estat de les autonomies genera subproductes polítics com el senyor Javier Lambán, president del govern de l’Aragó, d’un perfil només equiparable per la seva irrellevància amb el de tants altres homòlegs i consemblants que habiten el feliç i improductiu mapa de les administracions espanyoles. Els Lambans que hi ha per les Espanyes solen tenir tots el mateix currículum: es van fer el carnet de militants d’un partit polític (preferentment gran) com a sortida professional, i han estat regidors municipals, portaveus d’organismes, directors d’alguna oficina, diputats autonòmics, fins que, per fi, arriba l’anhelat alt càrrec (de vegades la presidència i tot) d’una comunitat autònoma creada per obra i gràcia de l’esperit de la Transició, com a premi a tota una vida d’esforços, afanys, intrigues i enveges.

El president de l'Aragó hauria d'informar-se, però és més còmode deixar-se anar pel pendent de la mala fe

El president Lambán, pel que es veu, es pensava que li duien a casa la Capella Sixtina, i la seva decepció ha estat majúscula quan ha desembolicat el regal anticipat de Reis (no se li pot explicar que els Reis són els pares, és a dir, un jutge d’Osca, el ministre Méndez de Vigo i l’article 155, perquè s’enfada) i s’ha trobat amb una col·lecció de peces artístiques francament atrotinades. Ha posat el crit al cel contra “els conservadors de Catalunya” (conservadors d’art, no dirigents del PSC) i ha anunciat que reclamarà indemnitzacions econòmiques, que, quan es tracta de conflictes amb Catalunya, és una cosa que sempre ve de gust. Estava convençut que li havia tocat la grossa (amb el número 155, que arrasa a les administracions de loteria) i ha resultat ser el premi de consolació d’una rifa dels encants.

És una llàstima que el president Lambán no miri la tòxica TV3, perquè aleshores hauria pogut veure el 30 minuts titulat Sixena: art de frontera, un esplèndid reportatge que (amb la deguda atenció als arguments de les dues bandes) dona totes les explicacions necessàries sobre les obres i el litigi sobre elles. Si ho hagués fet sabria que les peces estan deteriorades perquè varen ser devastades per un incendi causat als inicis de la Guerra Civil per un comitè revolucionari format per persones del mateix poble de Sixena (i no per milicians enviats pel president Companys, com sosté l’historiador -i exdirector del diari Heraldo de Aragón - Guillermo Fatás). I que varen ser els bons oficis de l’arquitecte Josep Gudiol (en representació de la Generalitat de Catalunya, i previ pagament del preu acordat amb les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem), i més tard de mossèn Jesús Tarragona (com a delegat de patrimoni artístic del bisbat de Lleida), els que varen salvar les obres del que hauria estat la seva completa destrucció si no haguessin estat restaurades. Que aquesta bona feina li va valdre a Gudiol ser represaliat pel franquisme. En fi: hauria d’informar-se, el president Lambán, abans d’obrir la boca per dir segons què. Però és molt més còmode, i fins i tot aplaudit, deixar-se anar pel pendent de la ignorància, la mala fe, el ressentiment i la mediocritat.

Etiquetes