Homes d’estat

Consumat per fi el moment -transcendent i històric, per descomptat- en què l’executiva del PP ha fet seves les Taules de la Salvació segons el profeta Rivera, potser està bé fer-hi alguna postil·la. I és que el líder de C’s, que fa gala i ostentació del seu afany reformista, faria bé d’observar que el seu futurible soci de govern, Mariano Rajoy Brey, hi té la mà trencada, en l’art de fer reformes. En els quatre anys del seu mandat, per exemple, el president ara en funcions va ser el màxim responsable d’una reforma laboral que ha precaritzat el mercat fins a límits fins ara mai vistos, amb contractacions per hores i salaris i condicions de treball que no mereixen ni ser qualificades de porqueria. També és autor, Don Mariano i el seu govern, d’una reforma fiscal que inclou una amnistia absolutament indecent per a grans defraudadors, així com un increment de la pressió (amb un augment d’impostos, IVA inclòs) que ha deixat allò que es coneixia com a classes mitjanes en una pasta social indignament esclafada. Tot això per no esmentar les polítiques de creació de llocs de treball, que no han aconseguit fer baixar la taxa d’atur d’un 20% que és l’enveja de tot el món civilitzat. Austeritat i responsabilitat de govern, en deien.

Rivera, que també s’omple la boca cada dia amb les expressions responsabilitat i sentit d’estat, faria bé igualment de fixar-se en la credibilitat del PP quan es tracta de complir les seves promeses. Ho dic perquè, si en els últims quatre anys no han tingut inconvenient a massacrar sense misericòrdia, amb la seva obra de govern, el programa amb el qual van guanyar les eleccions, fa feredat pensar què poden arribar a fer amb els sis puntets reformadors i anticorrupció de C’s. Més ben dit, fa feredat pensar què poden arribar a fer amb C’s, que al cap i a la fi no és ben bé un partit polític sinó una mera projecció espectral de l’ego del sospirant Rivera. Això sí que pot ser una reforma, i de les que es fan recordar.