Investidura sota el 155
EscriptorMariano Rajoy adverteix que, si Puigdemont és investit president, l’estat espanyol continuarà aplicant el 155. D’aquesta manera de pronunciar-se ell en dirà complir i fer complir la llei, però en realitat no és altra cosa que un xantatge. Hi ha hagut unes eleccions, que va convocar el mateix president d’Espanya i que el seu partit, com també Cs, es va fer un fart d’anunciar com unes eleccions “lliures”, perquè fins a l’aplicació del 155, com és sabut, la ciutadania catalana vivia sotmesa a la tirania. Les eleccions, però, van donar uns resultats, i, com que resulta que no són els resultats que desitjava el nacionalisme espanyol, el 155 resta vigent fins a nova ordre. És curiós que els pares de la Constitució, en la seva oliosa compareixença de la setmana passada al Congrés, entre tanta atrocitat com varen denunciar per part dels polítics catalans, no trobessin ni un moment per lamentar que una part del text que ells van redactar hagi estat feta servir per convertir la Constitució sencera en una màquina d’esclafar no només ideologies sinó fins i tot majories electorals clares i rotundes.
A continuació, el president que es diu com M. Rajoy es va permetre una efusió sentimental per donar les gràcies a “la majoria de mitjans de comunicació, per haver defensat la unitat nacional”. A tots els meus periodistes, muchas gracias y arriba España una. Bona feina, nois, fumin-se un puro a la meva salut. Suposo que els mitjans al·ludits (la majoria dels que es publiquen a Espanya, en efecte; no, ai las, la majoria dels que es publiquen arreu d’Europa i del món democràtic, que han donat visions tristament contaminades per la totpoderosa maquinària independentista) es devien sentir contents amb aquest agraïment presidencial, i encara se’n sentiran més quan els arribi traduït en euros. Costa d’imaginar com se sentirien la majoria dels periodistes americans si Trump els felicités pel seu tractament de la qüestió migratòria, però no cal entretenir-se en aquestes minúcies.
Passi el que passi demà al Parlament, aquest estat que ha pegat, reprimit, perseguit, empresonat, exiliat, vexat i mentit es presenta disposat a seguir actuant de la mateixa manera d’ara endavant. En la guerra electoral ja oberta entre el PP i Cs (amb els socialistes fent de trista comparsa dels uns i dels altres), la competició és a veure quina de les dues formacions mostra un nacionalisme espanyolista més dur i més inflexible, i per tant més bel·ligerant contra Catalunya, la seva societat, cultura i institucions. Lògicament el Govern que es formi a partir de demà haurà de ser, s’hi posin com s’hi posin, el de la majoria independentista i republicana sorgida de les urnes del 21-D. I haurà de treballar sabent que ho fa amb el 155 al damunt, que és una manera de dir sota la llosa d’un autoritarisme cada dia més descarat i que no sembla que hagi de tenir, ni a curt ni a mitjà termini, cap intenció de frenar ni de fer marxa enrere. Que seguirà sense deixar cap espai al diàleg ni al joc net.
