Irene Solà, Joan Benesiu (i més bones notícies)

La novel·la Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, publicada ara fa un any per l'editorial Anagrama, ha rebut el Premi de Literatura de la Unió Europea, un guardó que distingeix 13 obres de 13 països europeus diferents, i que l'obra d'Irene Solà ha rebut com a representant d'Espanya. Desconec com funciona el jurat, però s'ha de felicitar els seus membres per saber valorar amb naturalitat la diversitat lingüística i cultural dels estats de la Unió Europea (fins i tot en aquells estats, com l'espanyol, que no tan sols no valoren la seva pròpia diversitat, sinó que solen actuar-hi en contra) i per haver triat una novel·la com Canto jo i la muntanya balla, en què parlen animals, núvols i éssers fantàstics, i ho fan per dir coses plenes de sentit i de bellesa. L'alegria és doble si tenim en compte que una altra novel·la en llengua catalana, Serem Atlàntida del valencià Joan Benesiu, ha estat finalista del mateix premi.

Abans que algú m'ho demani, no soc amic de Solà ni de Benesiu i ni tan sols els conec personalment, però sí que he llegit els seus llibres i –com tants d'altres lectors, per altra banda– els trobo excel·lents, de manera que no em sorprèn que siguin aplaudits. Ella és jove i ha obtingut, a més, l'èxit de vendes; ell és més veterà i no sé si ven tants exemplars, però els seus lectors ja no sabem estar sense la veu narrativa de Benesiu, que es caracteritza precisament per una europeïtat gens impostada, que ens obliga a un exercici de memòria ampli i exigent. Tots dos, com a guanyadora i finalista del Premi de Literatura de la Unió Europea, ens fan avinent que, en efecte, la literatura catalana és una més entre les literatures d'Europa i del món, ni més ni menys que qualsevol altra, escrita en qualsevol altre idioma. Una literatura normal, en el sentit que, com qualsevol literatura normal, dona també molt bons autors que escriuen llibres molt bons. Com Irene Solà o Joan Benesiu. Com Canto jo i la muntanya balla i com Serem Atlàntida. És bo que ens ho recordin des de fora perquè sovint, des de la nostra problematitzada realitat, perdem de vista allò que és evident.

Hi ha més bones notícies. Edicions del Periscopi, que és l'editorial de Joan Benesiu, ho és també de la novel·la Atrapa la llebre de Lana Bastasic, guanyadora també del Premi de Literatura de la Unió Europea per Bòsnia i Hercegovina (ella és nascuda a Croàcia i de cultura sèrbia). El traductor de Bastasic al català és el valencià Pau Sanchis Ferrer, també conegut com a Pau Sif, un poeta magnífic i impulsor d'un altre segell editorial independent que (com Periscopi) mereix ser seguit detingudament, Edicions del Buc. L'especialitat del Buc és la poesia, com també ho és d'un altre segell eminent, Godall, que celebra la segona edició (en ple confinament) de dos grans llibres de poemes que ha publicat recentment: Coratge, de Laura López Granell, i Feliç, de Nicolau Dols. I així podríem continuar molta estona, esmentant aquesta mena d'enllaços, proximitats i contigüitats que donen densitat a una cultura viva.