VISCA EL SISTEMA

Josep Borrell en combat singular

Arreu del món han vist les imatges de la policia apallissant ciutadans indefensos al carrer

Diu el ministre espanyol d'Exteriors, Josep Borrell, que la imatge internacional d'Espanya s'ha vist seriosament danyada per la propaganda de l'independentisme català (impulsada per la Generalitat, afegeix), i que el ministeri que ell dirigeix dedica temps i esforços a corregir aquesta situació lamentable. És optimista, i es mostra segur de guanyar "aquest combat".

Si es vol guanyar un combat, la primera cosa necessària és identificar l'enemic. Segurament ja li agradaria a l'independentisme, i a la Generalitat, disposar d'uns aparells propagandístics prou influents i poderosos per arribar a condicionar la imatge internacional d'Espanya, però la realitat ha demostrat amb contundència que això està lluny de ser així, a jutjar pels reconeixements i els suports que rep l'independentisme: escassos, vacil·lants i, per descomptat, mai provinents de governs de la UE ni de més enllà. I, no obstant això, és cert que la imatge internacional d'Espanya és nefasta, i que ha empitjorat molt en el darrer any. Però si el culpable d'això no és l'independentisme català, qui deu ser-ho?

És cert que la imatge internacional d'Espanya és nefasta, i que ha empitjorat molt en el darrer any

Potser els humils testimonis recollits a peu pla, insignificants en comparació amb els fastuosos escenaris polítics i institucionals en què es mou el ministre, poden ser d'alguna utilitat per resoldre aquest misteri. En aquest darrer any, he tingut ocasió de parlar sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya amb alguns interlocutors que no tenen la sort de ser espanyols. Ciutadanes i ciutadans normals i corrents dels seus països (Alemanya, Itàlia, Regne Unit, EUA) que, com tanta gent, procuren informar-se del que passa al món i que s'escandalitzen del retrocés d'Espanya pel que fa a les llibertats fonamentals. Cap d'ells no simpatitza amb l'independentisme català: el veuen més aviat com una sortida extrema i segurament innecessària (hi solen oposar solucions de caràcter federalitzant, que d'entrada els semblen més viables). Però tots ells tenen també en comú que coneixen bé Barcelona, perquè hi han estat, i les imatges de la policia apallissant ciutadans indefensos al carrer els van deixar en xoc. Ho veien i no podien creure que allò succeís a la seva estimada, assolellada i amable Barcelona, ni a l'Espanya que se suposava que havia deixat enrere el seu passat negre per convertir-se en un país modern. Després van veure el predecessor de Borrell, Alfonso Dastis, intentant enganyar un periodista de la BBC dient que aquelles imatges eren mentida. Van llegir la premsa dels seus països, que tampoc dona suport a l'independentisme però que exigeix al govern d'Espanya una solució dialogada al conflicte. I han vist, finalment, líders civils i polítics empresonats per defensar una ideologia a través d'un referèndum (encara que fos il·legal, cosa que també creuen). Amb això n'han tingut prou per arribar a una conclusió més que negativa sobre la qualitat de la democràcia a Espanya. Si Borrell vol guanyar aquest combat haurà de lluitar contra l'estat espanyol, que és qui ha escampat aquesta imatge que tant l'inquieta.