31/10/2018

La majoria sobiranista incansable

2 min

EscriptorEs va veure a la manifestació del passat Onze de Setembre, que va convocar una multitud molt més gran del que molts auguraven, i torna a quedar reflectit al baròmetre del GESOP que ha publicat 'El Periódico': a falta de lideratges sòlids, la força de l'independentisme es troba en la ciutadania. Segons aquest baròmetre, la intenció de vot es manté si fa o no fa igual per al bloc sobiranista, dels 68 escons per la part més baixa fins als 72 per la més alta. El que canviaria serien els resultats per a cadascuna de les formacions: ERC guanyaria clarament les eleccions, el PDECat s'enduria una severa garrotada que li costaria 11 o 12 escons i el deixaria en quarta posició (per darrere de Ciutadans i el PSC) i la CUP tornaria als 9 o fins i tot 10 escons de la legislatura anterior.

Això certament suma majoria. Però, ateses les múltiples fractures internes de l'independentisme polític, difícilment es tractaria d'una majoria articulada: més aviat suggereix una divisió, com a mínim, entre els partidaris de la recerca de solucions dialogades amb el govern de Pedro Sánchez (el que se n'ha dit pragmatisme, agrupat entorn d'ERC) i els que ho són del que col·loquialment se'n diu 'tirar pel dret' (una part dels quals no confiaria en l'actual direcció convergent, o postconvergent, i tornarien a dipositar les seves expectatives en la CUP). En teoria tots volen el mateix, però ho volen de maneres tan diferents que estaria per veure si serien capaços de formar junts un govern que fos mínimament operatiu. I la suma tornaria a donar també el percentatge de sempre: un 47%.

Per la banda del nacionalisme espanyol hi hauria una tendència a la baixa del nacionalisme ultradretà: el PP se situaria a mig punt de quedar fora del Parlament, i Ciutadans patiria una davallada de 5 o 6 escons, en benefici del PSC, que en pujaria 6 o 7. I, enmig dels dos blocs, els comuns (que també tenen la seva fractura interna, materialitzada en l'aparició dels Sobiranistes d'Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet) mantindrien, després de la marxa de Xavier Domènech, els seus 8 escons actuals i podrien pujar a 9. Existiria, per tant, la possibilitat d'una altra majoria: un nou tripartit amb ERC, el PSC i els comuns. Però només seria una manera d'ajornar, una vegada més, la qüestió de fons, que és múltiple: sortir d'Espanya o quedar-s'hi, i, en qualsevol de les dues opcions, com fer-ho. Un debat que tampoc no resol la mitja proposta del govern de Sánchez d'un referèndum sobre un nou Estatut, ni la retòrica de la convivència versus la independència.

A tot això, es presenta amb massa parafernàlia un Consell per la República (o de la República, o sobre la República) que se suposa que ha d'internacionalitzar la causa catalana, però que no es veu quina força ha de tenir per obrir a Europa les portes que fins ara no s'han obert: cancelleries, Parlaments, etc. Semblen maniobres d'uns polítics que senten la necessitat de donar-se combustible a ells mateixos, mentre la ciutadania deixa clar que no admet que ningú la descrigui com un suflé.

stats