Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

‘Miles gloriosus’

Exercint novament de Sherlock, el líder del PP català, Xavier García Albiol, ha descobert ara que en temps de Franco no hi havia autonomies, cosa que invalida la comparació que ell mateix, en unes declaracions anteriors, havia establert entre el règim franquista i els pèrfids independentistes catalans. Albiol va atribuir el seu lapsus a un “error d’exposició” (solar, imaginem), i per avall que fa baixada. Certament, Franco no va fer autonomies, però sí moltes altres coses: un cop d’estat i una guerra civil, per començar, i després una dictadura de quaranta anys durant la qual va construir carreteres, va inaugurar pantans, va implantar la vejés, va bescanviar amb els americans bases militars per reconeixement internacional i la llet en pols del pla Marshall, va pescar tonyines a bord del seu Azor i fins i tot va realitzar contribucions al patrimoni cultural espanyol amb l’erecció -amb perdó- d’estàtues eqüestres dedicades a la seva persona, així com del majestuós Valle de los Caídos, consagrat a les seves escorrialles.

Res, que Franco no parava quiet i, tret d’autonomies, va fer tantes coses que encara hi ha qui no se’l pot treure del cap, com els passa a molts dirigents del PP o de Ciutadans

Res, que Franco no parava quiet i, tret d’autonomies, va fer tantes coses que encara hi ha qui no se’l pot treure del cap, com els passa a molts dirigents del PP o de Ciutadans, que, quan menys t’ho esperes, pataplam, et treuen Franco a les seves declaracions, tant si ve a tomb com si no: ¿potser els traeix alguna part del subconscient? No ho sé, però parlant de Franco i de lapsus, m’ha vingut al cap el cas d’una placa que es va col·locar a l’exterior de la catedral nova de Salamanca amb el propòsit d’afalagar el dictador: “Generalísimo Franco, miles gloriosus”, s’hi va gravar, en llatí, perquè quedés més solemne. Llàstima que aquí els false friends van jugar una mala passada, perquè miles gloriosus (títol, per cert, d’una obra molt celebrada del comediògraf llatí Plaute) no vol dir “soldat gloriós”, com es podria pensar, sinó “soldat fatxenda” o, fins i tot, “soldat tontaina”. Ho deixem aquí consignat per si al perspicaç Albiol li pot ser d’algun profit.

Riure, malgrat tot