La moció de censura del partit minvant
Les enquestes sobre les eleccions espanyoles del 10 de novembre donen resultats pèssims per a Ciutadans, i a Catalunya, el baròmetre del CEO els augura una caiguda de la primera a la quarta posició en unes hipotètiques eleccions al Parlament. En tots dos casos a gran distància de la primera força, que en el cas d'Espanya seria el PSOE, i en el de Catalunya, ERC. És per això que Pedro Sánchez fa la seva campanya amb la careta (de les mil que té) de nacionalista espanyol, per mirar d'atreure per a la seva candidatura tants de votants de Ciutadans com li sigui possible. Això li fa fer declaracions molt estranyes, com la d'aquest dimecres, en què prometia simultàniament el 155 i el diàleg amb Catalunya. O un 155 dialogant, o vagin a saber què. Ja s'entén que un líder polític vulgui sumar consensos amplis, però intentar ser al mateix temps de centreesquerra i d'ultradreta ja és perdre el principi de la mesura. Qui molt abraça, poc estreny.
Però parlàvem de Ciutadans. Davant dels negres auguris, Albert Rivera ha fet el sord a les crides a la moderació que ha rebut de tot arreu i ha decidit tot el contrari, exacerbar (encara més) el discurs ultranacionalista. Dit i fet, els seus lleials lloctinents (d'ençà de la purga a l'executiva, a Ciutadans només es pot ser extremadament lleial al líder) actuen en conseqüència. A les Balears, el partit taronja ha presentat una proposició no de llei contra les entitats civils que defensen la llengua catalana, que ha comptat amb el suport del PP i de Vox i que ha estat tombada per la majoria d'esquerres i el PI. A Catalunya, han registrat una moció de censura contra el president Torra (a qui des de Ciutadans no s'anomena mai “president”, sinó “senyor Torra”) que proposa Lorena Roldán com a candidata a la presidència i que comptarà només amb els vots favorables del seu grup i amb els del que queda del PP català, capitanejat per l'inestimable Alejandro Fernández. El PSC es nega a donar-hi suport, de manera que és una moció presentada per perdre, però amb el dubtós càlcul que pugui servir per incrementar les desinflades expectatives del candidat Rivera a les eleccions generals. Lorena Roldán, per la seva banda, intenta competir al mateix temps amb la seva predecessora Inés Arrimadas i amb Cayetana Álvarez de Toledo com a líder de l'extremisme anticatalà, i s'ha perdut des del primer dia en un pintoresc deliri de catanes, goma-2 i comandos terroristes que, segons els dies, pot esmussar o fer riure.
Rivera va somiar (potser hi somia encara, secretament) amb el 'sorpasso' al PP, però no es va adonar que, a les eleccions de l'abril, el PP va tocar fons, mentre que ell va tocar sostre. El PP només pot remuntar, mentre que Ciutadans només pot baixar, més aviat molt que poc. La moció de censura contra Torra no sembla que li hagi de servir per a res a Rivera. Però pot donar oxigen, ves per on, al president Torra i al seu govern. Tampoc està escrit enlloc que Catalunya hagi de tenir les eleccions anticipades que molts han donat per fetes.
