Observadors? Que ho mirin per la tele!

María José Segarra personifica una de les grans decepcions del govern de Sánchez

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha insistit que no veu la necessitat de la presència d'observadors internacionals al judici de l'1-O perquè, textualment, “s'oferirà una retransmissió televisada en directe, així que dubto que es pugui oferir més transparència”. I ho ha reblat: “Es pot intentar elevar el to d'aquesta observació internacional, però aquí ho tenim: televisat i en directe”. I en obert, com la gala d'Eurovisió, li ha faltat afegir.

En un primer moment va poder semblar que Segarra treballaria per corregir la deriva de la judicatura i la magistratura espanyoles

María José Segarra personifica una de les grans decepcions del govern de Sánchez. No tan sols per als líders independentistes encausats, que són els que ara els toca sofrir les conseqüències de la seva acció (o de la seva inacció, més ben dit), sinó per a qualsevol que veiés en el seu nomenament, i en el seu perfil progressista, una esperança de redreçament per a una justícia espanyola que ha perdut per complet el rumb fonamental de la separació de poders. Després d'una corrua d'antecessors que no feien més que posar en solfa jurídica els mandats del govern de torn (molt destacadament el difunt José Manuel Maza, autor de les acusacions falses que han estat la base de la febrosa instrucció del magistrat Llarena i que seran la del judici que ha de començar en breu), en un primer moment va poder semblar que Segarra treballaria per corregir la deriva de la judicatura i la magistratura espanyoles, completament extraviades dins la deriva ultranacionalista de la política espanyola i dins una mentalitat autoritària que té la seva màxima expressió en l'encara no derogada 'llei mordassa' del PP. Ella va arribar al càrrec quan la causa general contra l'independentisme, i en particular la mencionada instrucció del jutge Llarena, havien rebut sonores bufetades per part de les justícies belga i l'alemanya, fins al punt que el mateix Llarena va haver d'acabar retirant les euroordres d'extradició i va caure en un farragós ridícul internacional. Però no tan sols això. Sentències com la dels violadors de la Manada o la del raper Valtònyc van acabar a les portades dels mitjans internacionals més importants i han sumit la justícia espanyola, i per tant la reputació de l'estat de dret, en un descrèdit mundial sense precedents en aquesta etapa dita democràtica.

Lluny de fer res per esmenar aquest panorama, Segarra s'ha retret davant dels poderosos sectors nacionalistes i de dreta de la cúpula judicial i no fa més que assentir als seus mandats. També als del ministre Borrell i els seus diners públics per fer campanya internacional contra la mala imatge d'Espanya que segons ell han escampat els independentistes, i que només ha estat generada per la pèssima actuació de l'Estat en el conflicte amb Catalunya. Però que Segarra arribi a l'extrem d'indicar als observadors internacionals que mirin el judici per la tele, com si fos un partit de futbol, és un insult a la intel·ligència de la plataforma International Trial Watch (que agrupa i coordina els observadors estatals i internacionals) i, una vegada més, de tots els ciutadans.