10/10/2019

L'operació de camuflatge del PP

2 min

A banda del submarí del Més País d'Íñigo Errejón, l'única novetat destacable d'aquestes eleccions il·legítimes del 10-N (il·legítimes perquè deuen la seva convocatòria únicament a un càlcul electoral del PSOE que, a més, du les traces que sortirà errat) és la suposada metamorfosi del PP i del seu líder, Pablo Casado, de hooligan de la dreta més extrema a representant d'un suposat conservadorisme moderat. Aquest canvi és òbviament fals, però, segons els sondejos i les enquestes, funciona: després d'haver quedat reduït a una tercera part del que era en vots i en escons, els auguris per al PP són ara de remuntada. Els que vam apostar que Casado tenia els dies comptats al capdavant del partit després de la tremenda bufetada de l'abril haurem d'admetre que ens vam equivocar. Ara bé, hauria estat interessant veure què passava amb el PP si Pedro Sánchez i el PSOE haguessin obeït el mandat dels seus propis votants, com era la seva obligació, i haguessin format una aliança de govern amb Unides Podem i la resta de forces de la moció de censura contra Rajoy, inclosos els partits independentistes catalans.

Com que això no va passar, ara el PP disfruta d'una posició i d'unes expectatives més còmodes. Fer passar Casado per moderat els ha estat relativament fàcil, en un context tan exaltat en què algú que no parli de Catalunya en termes completament demencials ja sembla un paradigma de ponderació. Això, a pesar d'actituds i discursos molt difícils d'encaixar dins d'un estat de dret. Per exemple, la idea d'aplicar a caprici la Llei de Seguretat Nacional, els crits al cel per l'exhumació de Franco (amb la presidenta de Madrid, Díaz Ayuso, derrapant perillosament sobre esglésies incendiades), o la majoria de declaracions de la portaveu Cayetana Álvarez de Toledo o del número 2 del partit, el campió mundial d'escopir pinyols d'oliva Teodoro García Egea. Però el rebombori histèric i constant de Ciutadans i Vox, i l'enorme quantitat de premsa que els riu les gràcies, així com la progressiva sintonia de Pedro Sánchez amb els principis inamovibles del sistema del 78, han facilitat que Casado hagi pogut obtenir la seva disfressa de liberal en poc temps, bàsicament només a base d'estar callat i de mesurar el que diu quan parla (cosa que certament abans no feia).

El plantejament per part del PP era allunyar-se tant com fos possible de la foto de Colón amb Ciutadans i Vox, i ho està aconseguint, a pesar d'haver format govern amb aquests dos partits d'ultradreta ni més ni menys que a Andalusia, Múrcia i Madrid, i també a l'Ajuntament de la capital espanyola. Aquest dilluns, les sentències del judici del Procés els donaran una nova oportunitat (si no cedeixen a la temptació de deixar anar notes estridents) d'afegir tocs de qualitat a l'operació de camuflatge. Però el vesteixin com el vesteixin, amb barba o afaitat, Casado és fill polític d'Aznar i de la FAES, i un personatge de llums curtes i escasses. Veurem quant de temps més serà capaç de contenir-se, però hi ha motius per pensar que no serà gaire.

stats