Paciència, diu el govern d'Espanya
EscriptorSembla que el govern de Pedro Sánchez ha descobert que no pot comptar amb el PP ni amb Ciutadans per a res que no sigui la seva pròpia demolició. Potser van imaginar que podrien anar acordant unes coses amb els grups que van donar suport a la moció de censura contra Rajoy (la turba infame que la premsa del 155 denuncia cada dia) i unes altres amb els partits de la dreta, tal com ha estat la norma en les últimes dècades. Si és així, és que havien perdut de vista els canvis que s'han produït en el panorama polític en els últims anys. Per exemple, que allò que se solia anomenar el centredreta espanyol s'ha arrossegat (mai més ben dit) cap a l'extrema dreta sense pal·liatius, i que amb aquest personal no es pot negociar res. No hi ha negociació ni acord possible amb qui treballa no per derrotar-te, sinó per eliminar-te.
El govern de Sánchez, doncs, constata que només li queda fer camí de bracet dels socis de la moció de censura: Podem, el PNB i els independentistes catalans. I els demana paciència, especialment ara que necessita aprovar els pressupostos. El problema és l'existència de presos polítics. ¿Com es mesura la paciència quan hi ha persones tancades per les seves idees polítiques, en presó preventiva sota acusacions manifestament falses? Un any és prou paciència? Un any i un dia? Un any i una setmana? Un any i un altre any? Quant de temps de presó inadmissible en un estat que es proclama democràtic i de dret marca el límit de la paciència?
El govern de l'Estat confia que les comissions bilaterals compassin el ritme d'aquesta paciència que reclama. Comissió Bilateral (o Mixta, segons el llenguatge de cadascú) d'Hisenda, per la qual el vicepresident Aragonès rep el compromís de la ministra Montero que l'Estat pagui a la Generalitat 1.450 milions d'un deute de més de 7.600. Comissió Bilateral de Seguretat, per la qual els Mossos finalment són incorporats al CITCO, una reclamació que s'havia tornat peremptòria després dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils (però el conseller Forn segueix a la presó, i el major Trapero, encausat). Comissió Bilateral sobre Infraestructures entre el conseller Damià Calvet i el secretari d'estat Pedro Saura, que acaba sense acord “però amb bona sintonia”. I encara cal afegir-hi les reunions i trobades entre els governs català i espanyol que es produeixen però que no són de coneixement públic.
¿És millor això que el que feia el govern del PP, sempre tancat a qualsevol diàleg? Sens dubte. Però els presos segueixen presos. Tampoc no hi ha dubte que, amb un govern del PP i/o de Ciutadans, seria previsible una modificació del Codi Penal per assegurar-se el compliment íntegre de les penes, siguin de 30 anys o de 15. ¿És millor això o un indult (sempre després d'una condemna)? Un indult, sens dubte. Però els presos segueixen presos. No és una qüestió de paciència, sinó de democràcia: senzillament no haurien d'haver entrat mai a la presó, i que això hagi passat és una vergonya de la qual Espanya ja no es refarà, per molta paciència que hi posem per treure'ls d'allà.
