Pistoles i trets a l'aire

Cada setmana, una proposta: aquest sembla ser el ritme que s'ha autoimposat Pablo Casado, tot i que és previsible que, a mesura que s'acosti el dia de les eleccions, augmenti la freqüència i el ritme. La de la setmana passada, d'obligar les mares migrants a donar els seus fills en adopció a canvi de perllongar la seva estada en territori espanyol, era directament una proposta neofeixista que va causar un enrenou considerable. En conseqüència, Casado se'n va desdir, però a la seva manera, que és la del seu mentor Aznar i la del gran guru Trump: dient que no era ell qui ho havia dit, sinó els mitjans de comunicació. Aquesta setmana en posa una altra damunt la taula que ja podem catalogar com d'ultradreta convencional i ben entesa, amb la confiança que suscitarà més consens: retirar els ajuts públics a l'esquerra anticapitalista (CUP) i als partits que tinguin dirigents condemnats per sedició o rebel·lió, és a dir, ERC i el PDECat. La mesura que promet aplicar Casado en cas que governi és tan consensuable que exigeix ser contestada amb una pregunta: què fem amb els partits que tenen dirigents processats per corrupció? ¿Retirar-los els ajuts públics o directament il·legalitzar-los? Casado, de fet, ha proposat en diverses ocasions la il·legalització dels partits independentistes, perquè, segons ell, trenquen la Constitució. ¿No la trenca també, i de manera més flagrant, aquell partit que la justícia ha declarat beneficiari d'organització criminal per sostreure diners públics, com a mínim des de l'any 89 fins ara? ¿Tindria lògica demanar la il·legalització del PP, com a principal formació beneficiària d'un entramat de corrupció política que, a Espanya, frega el 8% del PIB (segons un informe europeu d'Els Verds)?

No es complica tant la vida el soci de govern del PP a la Junta d'Andalusia, i previsible soci a tot arreu on sumin, juntament amb Ciutadans. El secretari general de Vox, Santiago Abascal, du una línia de comunicació ben diferent de la de Casado, que passa per no concedir entrevistes durant la precampanya, cosa que per cert posa nerviós el mateix Casado, que fa uns dies es preguntava on era Vox, que els veia desapareguts. Com per contestar-li, Abascal ha romput el silenci i s'ha deixat entrevistar per un mitjà del seu gust, el digital 'Armas.es', que és com Forocoches però d'escopetes. I hi ha defensat la venda lliure d'armes de foc i el seu ús “en legítima defensa”. Ell mateix presumeix de dur-na una a tot arreu, i disfruta precisant que es tracta d'una Smith & Wesson com la que duia Clint Eastwood a les pel·lícules de Harry el Brut. Deixant de banda que una ventositat d'Eastwood és infinitament més valuosa que tot el que faci o digui Abascal en la seva vida política, l'única resposta vàlida al líder de Vox és la més absoluta indiferència. Veient la incompetència de la seva mà dreta, Javier Ortega Smith, al judici de l'1-O, i els problemes que tenen amb el tipus de personal que es reuneix sota les seves llistes, els únics trets que saben disparar aquests gallets són a l'aire, o al propi peu. Que ningú demani que els il·legalitzin, perquè comencen a fer-nos riure massa.