Potser serà nova, però no serà normalitat

“Nova normalitat” és l'expressió (i, amb l'expressió, el concepte) que Pedro Sánchez i el seu govern volen que ens quedi clar per definir la situació que comença d'ara endavant, en què se suposa que hem d'anar recobrant espais, moviments, activitats i llibertats, però sota unes noves normes de convivència. El camí ("la desescalada", com en diuen) que el mateix Sánchez ha esbossat en la seva compareixença és encara això: un esbós que s'anirà concretant i matisant a mesura que s'avanci o es retrocedeixi, i aquests avanços o retrocessos s'hauran d'anar resseguint i avaluant, ehem, per territoris. A pesar que ell mateix ha volgut insistir en el que s'ha convertit en la seva divisa (“el virus no hi entén de territoris”), una de les poques coses que han quedat ben clares en la seva compareixença és que les decisions s'hauran de prendre per territoris. De manera coordinada, en això ningú hi estarà en desacord, tot i que caldrà dir altra vegada que una cosa és coordinar i una altra, centralitzar. Per altra banda, també ha quedat clar que el govern d'Espanya s'ha obstinat a plantejar el pla de desconfinament per províncies, quan a la pràctica caldrà fer-ho per comunitats, i per territoris dins de les comunitats, que podran coincidir (o no) amb les divisions provincials. El ministre Ábalos també ja ho havia dit abans: “És possible que passem d'estar confinats en domicilis a estar-ho en territoris”. En resum, el virus pot no entendre-hi de territoris, però la realitat és més obstinada que els governs, i la realitat es produeix de forma territorialitzada: diferent a cada lloc, com el mateix Sánchez no es va cansar de reiterar.

Ábalos i Sánchez també coincideixen que no serà possible passar d'una comunitat a una altra, ni que sigui perquè algú hi tingui una segona residència, tot i que al mateix temps han reiterat la necessitat de recuperar l'activitat turística com més aviat millor, i Ábalos va assenyalar fa uns dies que els alemanys i altres estrangers rics han de poder venir a disfrutar de les seves segones residències a les Balears. ¿No es pot passar d'una comunitat a una altra per anar a una segona residència, però sí que es pot venir d'un altre país? ¿S'han d'obrir ports i aeroports per al turisme, quan el seu tancament s'ha demostrat clau per contenir el virus, com s'ha demostrat també a les Balears? Les contradiccions del comandament únic (no ha quedat clar fins quan ha de durar l'estat d'alarma) se'ls poden fer insofribles a molts, però segurament són inevitables. Ho són en una situació que sí que hem de considerar nova, però que ens ha deixat clar que no podem tornar a parlar de “normalitat”, ni tan sols de manera retrospectiva: és una qüestió per pensar-hi, però fins a quin punt podem considerar normal la nostra forma de viure abans de la irrupció del coronavirus? Què tenia allò de normal? Si una cosa tenim com a espècie és una gran capacitat d'adaptació; adaptem-nos, doncs, tan bé com puguem a aquest nou cicle, però amb l'única certesa que han desaparegut les certeses.