Rajoy, el no res i el cinisme
Escoltar les declaracions de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría al judici de l'1-O obligava a tornar-se a fer creus de quines mans (i quins caps) han conduït el govern d'Espanya en els últims anys. La primera qüestió, i fonamental, és que, segons tant l'un com l'altre, a Catalunya no hi va haver cap referèndum. “Si se pusieron unas mesas y algunas personas fueron, eso no es un referéndum”, va remugar Rajoy, amb el menyspreu i l'arrogància que sol dedicar a les coses que no li agraden o que no entén, que són moltes.
Va ser l'exercici de desobediència civil més gran que hi ha hagut a Europa, com va resumir molt bé Jordi Cuixart, i Mariano i Soraya se'l miraven des de la Moncloa per la tele. Junts, si ho vam entendre bé, tot i que en algun moment Rajoy també va dir que la vicepresidenta (i només ella) li telefonava per tenir-lo informat. Cap dels dos no va ordenar, segons les seves paraules, les càrregues policials que van causar l'esgarrifança de l'opinió pública mundial i (sembla) una trucada urgent de Merkel a Rajoy ordenant-li que s'aturés aquella infàmia. Ni quan va ser ministre de l'Interior va estar mai Rajoy al capdavant de cap operatiu policial, va reiterar l'expresident espanyol en un parell d'ocasions, ni quan era president ningú el va tenir al corrent (ni ell en veia cap necessitat) sobre quin i com era aquest operatiu que va acabar apallissant centenars de ciutadans indefensos i pacífics, mentre exercien els seus drets civils. Si això és cert, hem de concloure que Mariano Rajoy va ser un president incompetent i irresponsable, que cometia a consciència un alarmant desistiment de les seves funcions. Si no és cert, aleshores Mariano Rajoy estava cometent perjuri en la seva declaració en el judici més important de la història recent (anava a escriure democràtica, però això seria exagerar) d'Espanya. Que estava sota jurament li ho va haver de recordar el lletrat Jordi Pina en relació a la seva pregunta sobre si Rajoy havia parlat personalment o no amb Iñigo Urkullu, davant de la qual cosa el registrador de la propietat es va desfer en un seguit de barbotejos dels quals no es podia treure res d'intel·ligible.
'Res' és exactament el resum de les declaracions dels qui van ostentar les màximes responsabilitats de govern i van tenir la responsabilitat de donar resposta al conflicte polític també més important que s'ha produït a Espanya de la Guerra Civil ençà. Tampoc la van donar, aquesta resposta, i les conseqüències són aquest judici i la situació de col·lapse en què es troben la política espanyola i la catalana. Davant d'un full de serveis tan impresentable, s'ha de tenir molt de cinisme per sortir a treure'n pit. Més que més, quan el mateix expresident és M. Rajoy, cobrador de sobresous en negre i secretari general i president durant quinze anys d'un partit sentenciat per l'Audiència Nacional com a beneficiari de l'organització criminal de la Gürtel. Rajoy i Soraya, en definitiva, van ser idèntics a ells mateixos. Sort que aquest no era un judici polític.
