05/02/2018

El rei que anava despullat

2 min

EscriptorJa fa uns dies, però encara és hora de comentar l’indigne espectacle d’adulació i servilisme que va oferir en bloc la premsa nacionalista espanyola la setmana passada amb el pretext de la celebració del cinquantè aniversari del rei Felip VI, els únics mèrits coneguts del qual són ser fill de son pare i haver-se mantingut amb vida per arribar a la maduresa. El seu regnat fa només tres anys que dura, i les úniques coses que se’n poden destacar de moment és haver donat continuïtat al negoci patern de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita (un país que finança el terrorisme de l’Estat Islàmic) i la seva intervenció de part en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Precisament aquest episodi li va valdre alguns dels titulars més laudatoris que el periodisme ajupit li va dedicar fa una setmana. Dins la inundació de bava que es va vessar damunt la figura del monarca cinquantí, suren amb llum pròpia dos titulars escollits: “Felipe VI, el árbitro que pitó fuera de juego al secesionismo” i “El rey que frenó el golpe del 1-O”. Van ser publicats, respectivament, per El País i El Mundo, però eren intercanviables amb qualsevol de les escumes que van posar en circulació massivament diaris, webs, ràdios i televisions cortesanes amb motiu del feliç aniversari. Totes transmetien una mateixa visió de les coses: així com Joan Carles I va aturar el cop d’estat del 23-F, Felip VI va fer el mateix amb el de l’1-O, amb la diferència que aquest era molt més perillós a causa de la naturalesa extremadament violenta dels sediciosos.

N’hi ha, però, una altra, de visió, que curiosament comparteixen molts catalans amb un gran nombre dels mitjans internacionals de referència. Felip VI va fallar de manera estrepitosa precisament en el paper d’àrbitre, i el qui va quedar fora de joc (del joc de poders que li confereix aquest paper mediador) amb el seu lamentable discurs del 3 d’octubre va ser únicament ell mateix. Fins al punt que es va convertir en còmplice descarat de l’únic cop d’estat que s’ha perpetrat a Espanya, que és el que comença l’any 2010 amb la sentència del TC sobre l’Estatut i culmina el mateix 1-O amb l’agressió massiva de ciutadans per part del govern d’Espanya, que ho remata amb l’aplicació d’un article 155 completament tergiversat que acaba enviant opositors polítics i civils a la presó estrictament per haver defensat les seves idees.

Abans de ser rei per la voluntat del tutelat sistema polític del 78, l’actual Felip VI va ser príncep de Girona, una important ciutat espanyola que ara refusa el deshonor de ser la seu dels premis Princesa d’Astúries. De la mateixa manera que Palma va esborrar dels seus carrers el nom dels ducs de Palma per les corruptes baixeses comeses per la infanta Cristina i el seu marit. Aquesta és la realitat de la casa reial espanyola. Aquesta, i la certesa que els mateixos periodistes que ara denigren el seu ofici adulant un rei fracassat no dubtaran a blasmar-lo i repudiar-lo amb la mateixa intensitat quan la Corona caigui del fil de poder del qual penja.

stats