El revoltim i Trapero

El nacionalisme espanyol d'estat s'entesta a fer actuar policia i tribunals al conflicte polític

De tant de repetir-lo coneixem bé el menú: una data assenyalada (s'havia complert el tercer aniversari de la declaració fallida d'independència) i una nova remesa de detencions espectaculars, precedida de la corresponent filtració a algun mitjà de comunicació afí. En aquest cas l'agraciat va ser el digital El Confidencial, que des de primera hora del matí duia la notícia de la detenció de Xavier Vendrell, David Madí i Oriol Soler, seguits d' una vintena de persones més. Els presumptes delictes pels quals s'efectuen les detencions també en són, d'espectaculars, però en aquest cas apunten a un revoltim de qüestions (el finançament del Procés, uns suposats desordres públics, la manutenció de Puigdemont i el seu entorn a Brussel·les, el Tsunami Democràtic) que fan pensar que el jutge ha decidit donar-se un festí. L'operació és confusa i desprèn aquell tuf de causa general contra l'independentisme, tan pròpia de la “democràcia pleníssima” que diu la vicepresidenta Carmen Calvo que és Espanya. A La 1 de TVE, tertulians sense cap respecte per la presumpció d'innocència que reclamen sempre per a notoris corruptes, s'esquincen les vestidures per com el Procés ha malbaratat els diners de tots els catalans: parlar de malversació al país que té el rei fugat a Abu Dhabi, carregat de diners robats, requereix molt de call i molta sang freda. Com tuiteja el poeta Carles Rebassa: “Malversació és enviar la Guàrdia Civil a fer de policia política”, i un parell de coses més que no convé reproduir en horari infantil. Malversació, en efecte, són els recursos públics abocats a les clavegueres de l'Estat. I són, també, les causes judicials construïdes de qualsevol manera, només per debilitar i fer por a qui es considera l'enemic de la sagrada unitat d'Espanya.

És interessant creuar el que tot indica que serà un nou fangar judicial amb l'altra notícia del dia, que queda tapada per la de les detencions: la Fiscalia no presenta recurs contra l'absolució de Trapero. Pleguen veles, desisteixen, reconeixen que la sentència absolutòria és “molt sòlida” i no intenten ni tan sols agafar-se al vot particular de la magistrada Concepción Espejel, una de tants jutges al servei del nacionalisme i de la dreta tirant a extrema. Aquesta renúncia és d'una importància enorme, decisiva, molt més gran que la de qualsevol operació de detencions a l'engròs. Perquè no tan sols implica que Trapero i la cúpula dels Mossos eren innocents dels delictes que se'ls imputaven (rebel·lió, sedició, desobediència), sinó que la sentència del Suprem, que va condemnar els presos polítics, tampoc no s'aguanta per enlloc. Demostra, en definitiva, que el nacionalisme espanyol d'estat s'entesta a fer actuar policia i tribunals en allò que és un conflicte polític. A presentar els adversaris polítics, legítims i democràtics, com a criminals vils i perillosos. Són precisament ells, els nacionalistes d'estat, els que fan saltar pels aires l'estat de dret amb què tant s'omplen la boca. Són ells els que, més que ningú, fan d'Espanya un projecte nacional fracassat.