27/06/2018

Revengisme nacionalista

2 min

EscriptorLa interlocutòria del Tribunal Suprem (TS) que confirma el processament per rebel·lió, desobediència i malversació dels acusats per l'1-O té, com tantes altres interlocutòries d'aquest procés judicial, tot l'aire d'una sentència en ferm, tant pel to com pel contingut. Les justícies alemanya i belga varen descartar el delicte de rebel·lió i varen deixar en llibertat sense fiança tant el president Puigdemont com els consellers Comín, Serret i Puig, mentre es resolen les seves peticions d'extradició. Un tribunal belga també ha citat Llarena a declarar el proper 4 de setembre, després d'admetre la demanda civil presentada contra el magistrat del Suprem pels polítics catalans exiliats a Brussel·les. La nova interlocutòria del Suprem té tot l'aspecte de voler ser una resposta contundent de la justícia espanyola a aquests col·legues europeus que han gosat posar en evidència els seus abusos. De fet, el mateix Suprem no es va tallar d'acusar la justícia belga de “falta de col·laboració”, i el jutge Llarena va gosar fins i tot enviar una carta als jutges del tribunal de Schleswig-Holstein en què els prevenia de no cometre “el mateix error d'interpretació” que els belgues. En el cas de Schleswig-Holstein s'hi afegeix, des de l'òptica de l'alta magistratura espanyola, el greuge que es tracti d'un tribunal que ells qualifiquen despectivament de “regional”, en contraposició a tot un Tribunal Suprem “nacional” d'Espanya. La justícia no hauria de ser mai nacionalista, però en el cas dels instructors de la causa general contra l'independentisme català és d'un nacionalisme exacerbat, que no està disposat a tolerar ingerències estrangeres, per dir-ho en el seu llenguatge sempre ampul·lós i melodramàtic.

La traducció política (una d'elles) de la interlocutòria del Suprem és Rafael Hernando acusant el líder d'Units Podem, Pablo Iglesias, de “reunir-se amb feixistes” per haver visitat Cuixart i Sànchez a Soto del Real i haver-se reunit amb Quim Torra al Palau de la Generalitat. És més que desagradable que algú com Hernando, que xipolleja dins les formes més genuïnes del feixisme amb cadascun dels insults i les mentides que expel·leix amb les seves declaracions, gosi qualificar de feixistes persones innocents empresonades, però aquest és l'esperit de venjança d'aquells que consideren que se'ls ha pres el poder (que per naturalesa els pertany) de forma il·legítima. La voluntat mediadora demostrada aquests dies per Iglesias i la disposició dels comuns a afavorir el diàleg i la negociació bilaterals són, per cert, bones notícies que caldrà tenir en compte en la crisi política que previsiblement ocasionarà la suspensió com a diputats de set dels empresonats i exiliats. És hora d'entendre que aquí no sobra la contribució de ningú. I que la reacció del PP i de Ciutadans al desconcert que els ha causat el canvi d'escenari a la política catalana i l'espanyola consistirà en un tancament de files i un desplaçament més cap a l'extrema dreta que mai, amb la mateixa set de venjança que va guiar sempre el franquisme.

stats