20/08/2019

Serenor, que venen eleccions (i la sentència)

2 min

Oriol Junqueras, líder empresonat d'ERC, contradiu Carles Puigdemont, líder exiliat de Junts per Catalunya, i diu que no s'han de descartar eleccions anticipades a Catalunya com a resposta a la sentència del judici de l'1-O. El guru Iván Redondo, líder a l'ombra del PSOE, és partidari de repetir les eleccions generals, a veure si es tornen a fer realitat els pronòstics de Tezanos –els resultats del 28-A els va encertar fil per randa– i els socialistes obtenen una majoria encara una mica més àmplia, que els permeti jugar a geometries variables per tirar endavant un govern d'Espanya que, ara com ara, ningú sap què pensa sobre res. En tot cas, semblava que amb el cicle multielectoral de comicis espanyols, europeus, autonòmics i municipals en dos mesos, n'hi hauria d'haver hagut prou per no tornar a molestar els ciutadans demanant-los que siguin ells els que solucionin els problemes dels partits polítics, i no a l'inrevés. Ens equivocàvem: com que tot és incert, és possible que finalment no es convoquin eleccions catalanes ni espanyoles. Però també és cert que som a prop que això succeeixi. Qui pugui o gosi fer pronòstics, que els faci.

Mentrestant, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que no fa tant de temps es mostrava favorable a l'indult dels presos polítics catalans (perdó, ella en diria “polítics presos”), passava per Catalunya Ràdio i demanava “serenor” davant de la sentència que dictin Marchena i el tribunal que presideix. És difícil demanar serenor davant d'un judici polític construït amb unes acusacions falses, un sumari fals, unes proves falses, uns falsos testimonis i un partit d'extrema dreta exercint l'acusació popular, però la delegada Cunillera la demana. Encara sort que no va demanar resignació, que li deu sonar massa cristià. En qualsevol cas, i com a veu representativa i gens discordant del discurs oficial, Cunillera va deixar clar que, si un no vol tenir problemes, el millor és estar-se quiet i no ficar-se en política. Els processats i processades de l'1-O estan com estan per haver volgut fer política sent independentistes, una cosa que ja es veu que no pot dur res de bo. El càrrec de delegat deu dur com a requisit el cinisme.

Si abans de l'estiu tothom es preguntava quina havia de ser la resposta a la sentència del judici de l'1-O, ara que ja se'n veu el final (de l'estiu) ningú ja no dissimula: la resposta serà la que convingui a cada partit polític. Hi ha en joc almenys dues hegemonies: la de l'independentisme, que enfronta ERC i JxCat, i la de l'esquerra espanyola, que enfronta PSOE i Unides Podem (que torna a presentar la cremada proposta del govern de coalició). Sense oblidar les aspiracions de la triple ultradreta: que el PSOE cometi un error que els permeti a ells accedir al govern. I en això continuarem ben aviat.

stats