17/10/2018

Les sobreactuacions de Borrell

2 min

EscriptorMolts ens pensàvem que la funció d'un ministre d'Exteriors era evitar les crisis diplomàtiques, i no causar-les, però devíem anar mal fixats. En pocs dies l'actual titular espanyol d'aquesta cartera, Josep Borrell, ha vetat l'assistència del president de la Generalitat, Quim Torra, al fòrum de la Unió per la Mediterrània, que se celebrava a Barcelona, i després ha retirat les credencials diplomàtiques al delegat de Flandes a Espanya, André Hebbelinck, amb sengles gestos tallats pel vell patró de l''ordeno y mando'. En tots dos casos, i segons el criteri del ministre Borrell, per haver parlat malament d'Espanya (en el cas del delegat flamenc, qui va gosar fer tal cosa va ser el president del seu Parlament, Jan Peumans). En rigor, ni Torra ni Peumans han criticat Espanya, sinó que han denunciat una situació que es produeix a Espanya a causa d'una utilització perversa dels poders de l'estat: l'existència de presos polítics. És cert que ho han denunciat amb duresa, però és que el fet és d'una gravetat màxima, i no tan sols afecta l'estat espanyol, sinó també la UE. En tot cas, el ministre Borrell opta per llegir aquestes crítiques com una ofensa nacional en tota regla, i, com Groucho Marx a 'Duck soup' ('Sopa d'ànec'), decideix bufetejar els que haurien de ser els seus interlocutors –amb bufetades no físiques sinó diplomàtiques, s'entén–. En tots dos casos, un en l'àmbit intern i l'altre en l'extern, l'actuació de Borrell és insòlita i fins i tot impròpia del seu càrrec.

Borrell s'extralimita i sobreactua amb aquests desaires quixotescos contra suposats enemics d'Espanya, i ho fa mig per convicció i mig per necessitat. És conscient del seu paper d'abanderat nacionalista dins l'executiu de Pedro Sánchez, que ell mateix va alimentar abans d'assumir el càrrec amb les seves propostes de desinfecció de l'independentisme català (potser val la pena recordar que 'desinfecció' és una paraula que va popularitzar el líder nazi Heinrich Himmler en referència a l'extermini dels jueus). S'espera d'ell que faci en solitari tota la gesticulació autoritària que en el govern de Rajoy es repartien uns quants ministres, i això l'obliga a un plus que per altra banda ell assumeix amb gust, perquè és vanitós. Per aquí la convicció, doncs.

La necessitat, com és obvi, és la de desviar l'atenció sobre la sanció que li ha imposat la CNMV pel seu ús d'informació privilegiada perquè un familiar es beneficiés d'unes accions d'Abengoa. Com sap prou bé ell mateix, el fet que aquesta cartera fos de “només 9.000 euros” (com si fos de 90, o de 900.000) no seria cap argument per evitar la seva dimissió o cessament immediats com a ministre en qualsevol país europeu més o menys normal. Per altra banda, Borrell ja es va salvar 'in extremis' de ser imputat pel falsejament dels comptes d'Abengoa, la companyia d'energies renovables de la qual va ser conseller. I aquest càrrec alguna cosa té a veure amb el fet que Borrell sigui, amb diferència, el ministre més ric de l'actual govern d'Espanya, amb un patrimoni de 2,8 milions d'euros.

stats