18/08/2016

Tot el que tenim en comú

2 min

La coordinadora nacional d’ICV, Marta Ribas, va anunciar despús-ahir que la formació ecosocialista no participarà en els actes convocats per l’ANC amb motiu de la Diada, perquè entenen que responen a una visió “unilateral” del full de ruta cap a la independència. I Lluís Rabell, el sempre envinagrat portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, va afirmar directament que se sent “rebutjat” per aquesta convocatòria. BComú sí que anuncia una “participació activa”, sense concretar més, i sense que se sàpiga encara què pensa fer l’alcaldessa Colau. I fins aquí, de moment, tot el que tenim en comú segons els comuns. Bé, això de sentir-se rebutjat de segons quins llocs es veu que va per redols. A les Diades massives dels últims quatre anys hi ha participat un nombre més que considerable de valencians i d’illencs (entre els quals, si se’m permet, un humil servidor), i també d’immigrants residents a Catalunya, tot i saber que, arribat el moment de votar o no a la independència, ells no seran cridats a les urnes.

I no per això semblava que se sentissin rebutjats per les reivindicacions d’una ciutadania germana que només pretén decidir el seu futur. Una decisió, per cert, que com totes decisions comporta (si es vol mirar així) un cert grau d’unilateralitat, sobretot quan et proposes de fer una cosa que un altre (en aquest cas, l’estat espanyol) no vol que sigui feta. Cerca-lejos, arriba-abajo, com ens explicava en Coco a Barrio Sésamo. O una cosa o l’altra, és una mena de disjuntiva que se’ns planteja moltes vegades a la vida. I, aleshores, triar una opció o una altra no tan sols és legítim sinó necessari. El que fa de més mal entendre és que defensis unes idees però, de tan multilateral i inclusiu que vols ser, acabis fent-li el joc (i un petó amb rosca) a l’adversari de debò. Potser que anem definint una mica millor què tenim en comú.

stats